dimecres, 30 de novembre del 2011

REFRANYER D'ANIMALS 03

A carn de llop, dent de gos. La solució a cada problema ha de ser proporcionada.
    Com: A carn dura, dent aguda.
    Similar: Un clau en trau un altre.
    Similar en castellà: A pan duro, hambre de tres días.
A ase magre, tot són mosques. ( magre= prim, escanyolit)
A ca magre, moltes puces. (ca= gos, cànid, espècide Canis lupus)
A burro flac, tot són puces. (flac= magre, prim)
A cavall magre no li falten mosques.
A gos flac, puces amb ell.
A gos vell, puces en ell.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase nafrat, tot són mosques.

dimarts, 29 de novembre del 2011

UNITAT 01 EL VOCALISME


VOCALISME TÒNIC

El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o  oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.

Casos en què la E és oberta

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte
 Casos en què la O és oberta

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: i els  acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca),estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
6. Recordem que el feble –Ho segons el context passa a pronunciar-se com a W Portar-ho (portaro) però  li ho porta (liuporta), ho admet (uadmet)


VOCALISME ÀTON

El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització  de les vocals E i A
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:
nàixer/néixer    argilaga/argelaga   traure/treure    avançar/avençar    
arrancar/arrencar  jaure/jeure        esgarrar/esguerrar   faena/feina   
llançar/llençar

Vacil·lacions entre la a i la e–

En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com  A .
En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la  E
Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll
(*bascoll), gegant (*jagant), asencer (*sancer), llençol (*llançol). En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).
És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe),annex (*annexe),pretext (*pretexte).–
Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i: Hem d'evitar
pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll(*ginoll), coneixement (*coneiximent), (*naiximent). Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.

Vocalisme: hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans.


S’escriuen amb A

afaitar                  avaria                  posa
ambaixada           extraversió          rancor
arravatar             latrina                  sanefa
assassí                  maragda               Sardenya
avaluar                picaporta             avantatge

barnús, comanador , davall, davanter , desfilada, destrossa , encomanar, escaparata, estrella, extraversió,florera, hematia, latrina, maragda, melanconia, marenga, pesta,  picaporta, potinga, racó, ramat, rancúnia, raspall, sarró, tríada.


S’escriuen amb E

ametista               esternudar      ràfega                    genoll
assemblea             ferm               resplendor              bescoll
ebenista               felea                revenja                  gelea
efeminat               honestedat     santedat                 lleuger
empar/emparar    javelina          següent                   llençol
Empordà              litre               seguretat                lineal
enyorar                meravella       sergent                   esperit
eruga                    metre            vernís                      dejú
estendard             monestir       estora                      gener
alcàsser, ambre, ànec, anemone, arrosser, autodidacte, batedor, beina, bescuit, canceller, cànem, casella, Castella, Caterina, compte, crisàlide, deute, disfressar, , endeví, enginyer, engonal, envair, enyorar, ermini, escafandre, espàrrec, estella, galàpet, gelea, gegant, incòmode, llepar, maresme, orfe, orgue, pediatre, percentatge, poetessa, polseguera, psquiatre, rave, rombe, santedat, sucre, tebi, teler, tempteig, terrina, tirera, tràfec, trescar, tríade, vescomte, xemeneia, Xúquer...


punxeu per a escoltar els diferents sons de la nostra llengua


S’escriuen amb I

ambigüitat           declivi                   mantenidor          desimboltura
antiguitat            diabetis                 nucli
arri!                     eclipsi                    ordinador
ciment                 infermeria             penis
contemporània     làctia                   sobirania
contenidor           línia                     Tunis

acordió, ,  arri,  barrina, calcària, cerimònia, ciment, clivella, còrnia, cuir, desimbolt, ermini, infermer,  Magrib, minvar, orquídia, òssia, piga, pilota, proveïdor, tenir, tinença, Tunísia, Xàbia...  

S’escriuen amb O

aixovar                conservadorisme  estoig                     joventut    
rigorós                  resplendor            assortir                 cònsol                  
estora                   monyó                  robí                      Torí
atordir                 cobrir                    estrafolari             nodrir        
Romania              avorrir-se             corba                     expenedoria        
ordir                    rossinyol              bordell                   croada       
fonament             pèndol                  sofrir                     Bordeus              
dolç                     furóncol               ploma                     sorgir
Borriana              durador                governamental      podrir        
sospir                    botifarra              embotit                 gropa         
polir                     tamboret              brúixola                Empordà
Hongria               pols                      temorós                 calorós
escàndol               hongarés              polsar                    títol
capítol                  escodrinyar          Joan                     polvoritzar 
tolit                      cartolina              escopir                  joglar         
rètol                     tomba                  complir                 escrúpol
joguet                  retolador              torbar                   colobra
esdrúixol              rostir                   torró                    tomaca

assortir, atribolar, bambolina, botifarra, calorós, carboncle, coberteria, cobrir, conservadorisme, croada, engolir, escodrinyar, esdrúixol, estora, Guipúscoa, monyó, mostela, nodrir, orfe, pertorbar, polpa, polsera, porpra, regidoria, roí, Romania, rostir, soldà, tenidoria, Terol, tonyina, Torís, triomfar.

S’escriuen amb U

ateu                     fòrum                   sèrum                   titulació
ateneu                 globus                  sufocar                 bufetada
muntanya            supèrbia               butxaca                muntar
suportar              cacau                    museu                   tipus
cautxú                 pireu                    turmell                 escull/escullera
pirineus               tramuntana          fetus                     porus         
trofeu                  focus                    ritu                       turment
juvenil

balustrada, butlletí, butxaca, cacau, cua, escull, escullera, estèrnum, estiu, europeu, fetus, fòrum, furóncol, globus, harmònium, liceu, munt, muntanya, muntar, museu, Pius, Pireu,  porus, qualificar, rancúnia, suborn, supèrbia, suport, tipus, trofeu, vàlua.


Mot primitiu
Pseudoderivat
boca
bucal
capítol
capitular
corb, corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
home
humà, humanisme
jove, joventut
juvenil
món
mundà, mundial
nodrir
nutrició
títol
titular

dilluns, 28 de novembre del 2011

REFRANYER D'ANIMALS 02

  • Quan la xixella baixa la muntanya, encén foc i entra a la cabanya. ( xicella= colom salvatge, sorita, tudesca, todó). Quan ocells de mar o de muntanya busquen l'empara i la seguretat de la terra plana és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen.
            Connex: Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina.
            Castellà: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y                  
                           guante.
            Similar en castellà: Cuando la gaviota visita al labrador, mal le va al pescador.
            Contraris en castellà: Si al mar van las gaviotas, marinero a las escotas.
                                                  Si la alondra alto vuela es porque el  
buen tiempo llega.
  • Acabat el juny, no canta el cucut. (això diuen)
  • A cada porc li arriba el seu Sant Martí. (11 de novembre). Pretén infondre confiança que el roí pagarà un dia la seua culpa. 
             Castellà: A cada pez le llega su vez.
 A cada cerdo/puerco/cochino/cancho/lechón le llega su San Martín/sábado.
A todo cero le llega su San Martín.
A todo puerco gordo le llega su San Martín.
A cada guajalote le llega su nochebuena.
A todo chompipe se le llega su 31.
A cada uno da Dios el castigo que merece.
             Similars en castellà: A su tiempo maduran las brevas.
                                             A su tiempo maduran las uvas.
                                             Por San Martino mata el pobre su cochino, y por San Andrés, el rico, los tres.
             Contraris en castellà: A cada capillita le llega su fiestecita.
                                                A cada santo le llega su día.

REFRANYER D'ANIMALS

  • A animal donat no li poses peròs. (posar peròs = traure defectes)
  • A burro donat no li mires l'ouera. (= l'escrot)
  • A cavall donat no li mires el dentat. (dentat = dentició, dentadura)
  • A cavall donat no li mires el pèl.
  • Quan et regalen un cavall no li mires les dents. Accepta els regals com te'ls donen, ja que s'acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia.
            Castellà: A caballo regalado no le mires el diente.
                           A caballo regalado no se le miran los dientes.
                          A burro dado no se le ve el colmillo.


  • Abellerols per l'horta, tanca la porta. (abellerol = pardal blau, verd i groc de l'espècie Merops aplaster)
  • Quan la gavina va a l'horta, encén el foc i tanca la porta.
  • Quan veges la gavina per l'horta, entra llenya, fes foc i tanca la porta.
  • Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta.
  • Quan arriva l'ull de bou, fred al nas i manta al coll. (ull de bou= ocellet verdós i grisenc, Troglodytes parvulus)

diumenge, 27 de novembre del 2011

METGE I MÈDIC

La paraula METGE és un nom, un substantiu, mentre que la paraula MÈDIC és un adjectiu. Tenen, o han de tindre, per tant, uns usos diferents l'una de l'altra.


De manera que, parlant i escrivint correctament, mencionarem, a títol d'exemples:


Pot comprar el certificat mèdic en qualsevol estanc.
Que el seu metge de família li estenga una recepta mèdica.
Les atencions mèdiques o clíniques es dispensen a tots per igual.
La classe mèdica és el conjunt o col·lectiu de metges.
La revisió mèdica, com el mateix terme indica, no la pot fer ningú que no siga metge.

FULLA I FULL

Una FULLA és l'expansió laminar, normalment verda, que permet respirar als vegetals, mentre que UN FULL és una làmina, un plec de paper d'unes dimensions determinades, aproximadament les d'un foli, que és un tipus molt concret de full,


No hem de confondre'ls per influència del castellà, com a vegades passa.


Vegem-ne alguns exemples:


Els cucs de seda mengen fulles de morera, però si encara no n'hi ha es conformen amb fulles d'encisam. 
En primavera, molts arbres fullen, és a dir, trauen fulles.
Hi ha animals que es camuflen adoptant la forma o el color de les fulles del seu entorn.


En la manifestació per la pau es llançaren fulls de quasi tots els colors polítics.
Un full normalitzat A-4 és un poquet més gran que el full holandés.
Passa'm fulls usats, que els reaprofitaré per a anotacions en brut.


Per a assecar fulles, posa-les dins de fulls plegats i posa'ls damunt un llibre gros per uns dies.


RECAPITULEM: Una FULLA és un element vegetal, mentre que UN FULL és un material d'escriptori.