dimarts, 31 de gener del 2012

Recursos per a l'aprenentatge del valencià

Sí punxeu en la icona, podreu consultar un recurs força interessant que ha posat  la UPV a l'abast de tothom per a resoldre els dubtes de llengua que vos puguen sorgir.

EXERCICIS GRAU ORAL DE LA UPV

La universitat de València ens facilita un recull d'exercicis molt interessant amb els correctors per a preparar la prova del Grau Oral de la JQCV.


Punxeu en la imatge i els podreu veure

EXERCICIS GRAU ELEMENTAL DE LA UPV

La universitat de València ens facilita un recull d'exercicis molt interessant amb els correctors per a preparar la prova del Grau Elemental de la JQCV.


Punxeu en la imatge i els podreu veure

EXERCICIS GRAU MITJÀ DE LA UPV

La universitat de València ens facilita un recull d'exercicis molt interessant amb els correctors per a preparar la prova del Grau Mitjà de la JQCV.


Punxeu en la imatge i els podreu veure

REFRANYS D’ANIMALS 10

A la dona a ballar i a l’ase a bramar, el diable els ho degué ensenyar.
A la dona ballar i al burro bramar, lo diable ho va ensenyar. Fa crítica de la general tendència femenina al ball.
A l’ase i al mul, la càrrega al cul.
A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul. El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant. (En l’home, als muscles, l’esquena o els malucs; en els vehicles rodants, sobre l’eix...)
A l’ase i mala muller, bastonades ho han de fer. (muller = esposa, consort)
A la burra i a la dona, la verga la fa bona. A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat.

Contrari:     A la dona i a la cabra, corda llarga.
Castellà:      El burro que anda a palos, malo.

A l’ase que no conegues, no li toques les orelles.
Gos que no conegues, no li toques les orelles. Amb els desconeguts (persones o animals) s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’ls o crear-se la seua enemistat.
A la dona i a la cabra, corda llarga. La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el seu espai de llibertat.

Contrari:     A l’ase i mala muller, bastonades ho han de fer.
A la burra i a la dona, la verga la fa bona.
Similar castellà:     A la mujer y a la cabra, soga larga, soga larga.
A buena mujer, poco freno basta.

A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa. Recomana perseverança en la persecució d’alguna finalitat.

Castellà:      Quien la sigue, la consigue.

A la picada d’escurçó, no hi ha temps a l’extremunció. (escurçó = serp del gènere Vipera, reconeixible per les pupil·les de gat)
Convé acudir ràpidament a un centre d’urgències mèdiques havent fet un torniquet si se sap i es pot.

Castellà:      Si te pica un morgaño, en la cama un año.

A la vora de convents i de rius, les orenetes no hi fan nius.
A vora de castell, convent i riu, ocellet, no hi faces niu. De l’Església no hi ha res a traure, i de la proximitat del riu, perill.

Similars:     D’on no hi ha, no es pot traure.
A la vora del riu, no faces niu.
Similar castellà, l’expressió del Quixot:      Con la Iglesia hemos dado.

dissabte, 28 de gener del 2012

REFRANYS D'ANIMALS 09

A un vell gat no li cal mostrar la rata. Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses.

Castellà:      A pájaro viejo no le sacas las plumas.
A perro viejo no hay tus-tus.
A perro viejo no hay cus-cus.
A mono viejo no se le hace morisqueta.
Lobo viejo no cae en la trampa.
El zorro viejo no cae en trampa.
Lechuza vieja no entra en cueva de zorro.
Perro viejo no caga en trillo.

A gat vell no li cal cascavell. (cascavell = sonall, campaneta) A vegades es fa sonar un cascavell per a anunciar als gats que els hem posat el menjar, però qui és experimentat ho sap sense que li ho diguen.
Significa que qui té experiència en la vida sap més que tots els altres.

Similar castellà:     El gallo viejo con el ala mata.
El perro viejo no ladra en vano.
El perro viejo, si ladra da consejo.
El perro viejo, ni caga en puertas ni muerde en callejón.

A gat vell, rata jove.
A gat vell, ratolí tendre.
Gat vell, carnica tendra. Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres, o tria les millors.

Castellà:      A gato viejo, ratón tierno.
Gato viejo, caza guayabitos.

Similar castellà: Cuando el tigre está viejo, come babosa.

Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.
Alaba’t, ruc, que a vendre et duc.
Alaba’t, pollastre, que demà et vendran.
 Els sorollosos sempre són odiats perquè molesten als que els envolten. En aquest cas, el refrany aconsella civisme i comportament per a la millor convivència i per a no acabar mal parats.
A gata vella, no li digues moixeta.
A gat vell, no li digues moixina/mix. Es diu de qui s’engalana, es pinta o millora la seua imatge exterior quan pensem que ho fa amb alguna pretensió oculta.

Castellà:      Alábate cesto, que venderte quiero.
Alábate pollo, que mañana te guisan.
Alabanza propia, mentira clara.
Alabanza propia es vituperio.
Quien ramo pone, su vino quiere vender
Similar en castellà: A buey viejo, cencerro nuevo

divendres, 20 de gener del 2012

TAP i TAPA

Un TAP és una peça de reduïdes dimensions que serveix per a tapar ampolles de boca estreta. Generalment són de suro, però n’hi ha de vidre si el recipient és una fiola o una ampolla especialment decorativa. Un TAP pot ser improvisat, com ara una pedra embolicada amb drap per a impedir l’eixida d’aigua d’una bassa. També s’utilitza per extensió en sentit figurat. La forma TAPÓ, molt més usual, és el diminutiu de TAP.
Exemples:
·        De xiquets, féiem batalles incruentes de tapons.
·        Quan encetes 1‘ampolla de vi no tragues del tot el tap, perquè, si no, s‘infla i ja no es pot tornar a ficar.
·        En les hemorràgies cal aplicar una compresa o un apòsit perquè faça de tap.
·        L‘argila es diu també tap perquè, per ser impermeable, s‘usa per a fer de parada, de presa, d’obstacle o de tap a l’aigua en alguns riuets.

Una TAPA, a banda de ser tota classe de menjar cuinat en xicoteta quantitat que solen servir en els bars, i també la portada d’un llibre, és el tap més ample que llarg, generalment de suro, que serveix per a tapar barrils, botes i botelles, gerres, garrafes o d’altres recipients de boca ampla.
Exemples:
·        Voldria cinc tapes de rosca per als pots de fruita seca, una altra tapa més menuda per al pot de la mel i deu tapes de pressió per als pots de conserva.
·        Si demanes olives variades, l‘oliver no farà més que llevar i posar tapes.
·        Amb velles tapes de suro fèiem barquets quan érem xiquets.

LÈXIC DE L’ESCALADA

Busqueu 15 paraules relacionades amb l’ESCALADA

E
U
V
O
L
E
I
N
C
I
L
S
A
R
E
N
C
M
O
S
Q
U
E
T
O
N
S
R
O
S
C
C
T
S
E
S
D
D
I
A
N
A
N
S
C
A
F
R
E
D
M
A
U
G
N
A
C
E
E
A
S
A
A
L
R
A
V
L
P
A
I
I
S
X
L
T
L
M
B
O
I
A
E
C
B
E
S
O
T
A
A
T
P
O
C
L
L
I
U
R
E
A
A
E
D
D
A
E
D
A
A
T
P
L
U
Q
G
N
L
A
O
I
S
H
S
A
E
F
L
A
I
X
O
C
T
R
E
C
E
B
D
R
A
R
T
R
E
T
S
I
S
A
R
O
D
A
L
A
C
S
E
C
A
E
B
E
L
R
T
P
T
R
E
M
A
T
A

 S

O
R
T
C
L
F
L
C
I
M
S
F
A
N
O
A
A
A
A
O
L
S
E
T
S
E
R
A
A
R
D
C
F
M
C
I
G
R
E
G
I
S
T
R
A
R
A