REFRANYS D’ANIMALS 18

Brunzit de mosquit, música de violí petit. Cert.

Burra i burret no van drets al molinet. Qui està criant, està més pendent de la cria que de la faena.

Similar:       Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.

Similar en castellà:         Al potro y al niño, con cariño.

Burro adornat busca mercat.S’aplica a qui va massa engalanat.

Vegeu:        Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.

Burro esquilat, als vuit dies igualat. (esquilar = tondre, xollar, pelar)

Burro mal esquilat, als deu dies igualat.Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. (El temps, tot hoanivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon.)

Burro parat no bota el tancat. Qui para, s’entreté o es distrau, deixa de produir.

Similars:     Barca varada/parada no fa jornada.

Contrari:     Mentre va el carro, fa soroll.

Castellà:      Barca varada no gana nada.

Busca l’ase, i va a cavall.Critica a qui, tenint molt, s’ocupa en misèries.

Similar en castellà: Quien puede lo más, puede lo menos.

Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar/devesar. (avesat = acostumat, habituat)

Cabra avesada a saltar salta i saltarà.

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà. Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

Castellà:      Quien tuvo, retuvo.

Donde hay, siempre queda.

Genio y figura hasta la sepultura.

La cabra tira al monte.

Cabra coixa no dorm. Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat.

Cabra en sembra, pitjor que nuvolat. (sembra = sembrat) Les cabres ho devoren tot i les seues peülles destrossen fins els marges.

Similar, l’expressió:        Fer més mal que un porc solt.

Any de molta sardina, mal any. Els preus abaixen quan hi ha molta producció.

Any d’ocells, any de fam.

Any d’ocells, any de tropells.

Anyada d’ocells, anyada de fam. Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal.

Contrari: Al camp on van molts ocells, Déu hi envia gra.

Any d’ovelles, any d’abelles. Significa que si l’any és plovedor hi haurà pastos per a alimentar bé el ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els insectes pol·linitzadors.

A on està el gos, se’n va el gat. Habitualment, els gats defugen els gossos; encara que quan tots conviuen en una mateixa casa, pot ocórrer al revés.

Similar:       El peix gran es menja el xicotet.

Similars en castellà:       Donde hay patrón no manda marinero.

NEOLOGISMES: CICLISME

A rebuf: En una posició immediatament a continuació d’un vehicle en moviment per a aprofitar-ne el rebuf.

A roda: En una posició immediatament a continuació d’un vehicle en moviment.

Bicicleta tot terreny: 1) Modalitat de ciclisme practicada en un espai natural, consistent a desplaçar-se amb una bicicleta tot terreny.

2) Bicicleta alta, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, especialment adaptable al terreny accidentat.

Bicitrial: Modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.

Ciclisme de/en carretera: Modalitat de ciclisme practicada per un recorregut de carretera amb una bicicleta de carretera.

Ciclisme de/en pista: Modalitat de ciclisme practicada en una pista de velòdrom amb una bicicleta de pista.

Ciclocròs: Modalitat de ciclisme practicada en un terreny accidentat a camp obert, en la qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per a superar un obstacle.

Nota: En valencià, el plural és ciclocròs.

Control de firmes: Verificació que fa l’àrbitre de la identificació dels Corredors inscrits en una prova fent-los firmar al full d’eixida.

Control d’eixides: Verificació que fa l’àrbitre de la identificació dels corredors inscrits en una prova fent-los signar al full d’eixida.

Cotxe escombra: Vehicle seguidor de l’organització que, en una carrera de carretera, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la carrera i les seues bicicletes.

Cotxe ràdio: Vehicle seguidor de l’organització que, en una carrera de carretera, duu instal·lada una emissora de ràdio amb la qual un membre del jurat tècnic transmet ordres als cotxes de l’equip i als seguidors autoritzats.

Cronoescalada: Carrera contrarellotge que es realitza per un recorregut de pujada.

Carrera de carretera: Carrera que es disputa en un circuit de carretera entre dos punts determinats prèviament.

Carrera de circuit: Carrera que es disputa en un circuit urbà o de carretera.

Carrera de muntanya: Carrera pedestre que es disputa en terrenys de muntanya.

Carrera de pista: Carrera que es disputa en una pista de velòdrom.

Carrera en carretera: Carrera que es disputa en un circuit de carretera entre dos punts determinats prèviament.

Carrera en circuit: Carrera que es disputa en un circuit urbà o de carretera.

Carrera en pista: Carrera que es disputa en una pista de velòdrom.

Carrera escratx: Carrera de pista individual en què els participants es classifiquen segons la posició obtinguda en l’esprint final i el nombre de voltes guanyades.

Nota: Un ciclista guanya una volta quan aconsegueix atrapar l’últim corredor del pilot.

Nota: Els corredors doblats pel pilot estan obligats a abandonar la carrera.

Escamot: Grup reduït de corredors que han tret avantatge al pilot o a un grup.

Moto derni: Motocicleta de 100 cc de cilindrada com a màxim que utilitza l’entrenador en les carreres Keirin.

Parada: Tàctica de les carreres de velocitat que consisteix a mantenir-se parat en posició d’equilibri sobre la bicicleta per tal de provocar l’avanç momentani del contrari mentre es prepara un atac.

Pedalabilitat: Percentatge de la longitud o del temps d’un itinerari que es pot recórrer pedalant, sense haver de baixar de la bicicleta.

Nota: Se sol expressar en tants per cent. Per exemple, en un recorregut de 100 km, si 10 km s’han de fer a peu, es diu que el recorregut té una pedalabilitat del 90%.

Pedalable: Que pot ser recorregut pedalant.

Pedaler: Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment a la roda posterior de la bicicleta mitjançant la cadena.

Pelouse [fr] zona central: Espai situat enmig d’un velòdrom, envoltat per la pista i tancat al públic, on se situen els serveis auxiliars de la carrera, la zona d’escalfament, els boxs, etc.

Punxada: Perforació del tubular d’una roda produïda per un clau o qualsevol altre objecte punxant.

Ràdio carrera: Emissora instal·lada al vehicle del president del jurat tècnic, des de la qual es donen les instruccions de la carrera.

Suport d’eixida: Dispositiu connectat al sistema de cronometratge electrònic que s’utilitza en les proves de persecució o amb eixida parada, constituït per un suport vertical i uns braços horitzontals que sostenen dos corrons, entre els quals es manté fixada la bicicleta fins al moment de la eixida per mitjà d’un mecanisme de fre.

Bicitrial: Modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.

Vehicle tot camí i vehicle multisegment

Aquests termes, aprovats recentment, es fan servir per designar dos tipus de vehicles: vehicle tot camí i vehicle multisegment.

El vehicle tot camí, per una banda, és un vehicle amb una carrosseria similar a la d’un tot terreny, generalment proveït de quatre rodes motrius, que ha estat ideat per a circular per asfalt i també per camins accidentats. Sovint se’l coneix amb la sigla SUV, que prové de l’expressió anglesa sport utilitary vehicle.

Per una altra banda, el vehicle multisegment és el que combina elements propis de vehicles de segments diferents. Segment és la denominació que s’utilitza per designar les categories en què poden ser classificats els vehicles segons la mida i les característiques tècniques que tenen. Un vehicle multisegment, doncs, combina per exemple elements de vehicle tot camí i de berlina, o de vehicle tot camí i cupé, o de monovolum i berlina. Sovint és esmentat amb la denominació anglesa crossover.

REFRANYS D’ANIMALS 17

Bella ploma, bell ocell. Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit.

Contrari:     L’hàbit no fa el monjo.

Bels de maig, belets d’octubre. Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets.

Bé sap lo gat la barba que llepa. (lo = forma antiga i dialectal de l’article

el)

Bé es llepa el gat després de fart. És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera. (El gat es llepa sempre la barba quan acaba de menjar.)

Similar:       El millor amic, prop del melic.

Castellà:      Bien se lava el gato después de harto.

El buey suelto, bien se lame.

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. (boc = cabrot, cabró, mardà) Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat.

Bon ou, bon poll. Les coses més grans i aparents solen donar

Bou llarg i rossí redó. Són les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany significa que cal saber escollir les coses més idònies per al fi que es busca.

Bou solt es llepa com vol. Qui és lliure pot fer el que li apetisca.

Contrari: T’has casat, t’has cagat.

      Quan un home es casa, lliguen un bou i solten una vaca.

Bou vell llaura dret.

Bou vell, pas segur.

Bou vell, ratlla dreta. Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses.

Contrari:     Burra i burret no van drets al molinet.

Similars en castellà:       A burro viejo, no le cambies el camino.

A buey viejo no se le saca paso.

Connex en castellà:        Animales viejos, nunca cojos.

Bram d’ase no aplega al cel. (bram = bramul, veu del burro)

Brams d’ase no arriben al cel.

Brams d’ase no pugen al cel.

Brams d’ase no entren al cel. Els raonaments dels ignorants no són presos en consideració per qui sap més que ells.

Similars:     A plors de xiquet i cants de pardal, si hi fas cas, quedaràs mal.

Cant de pardal i plor de bagassa, prompte passa.

A música de brams, contrapunt de garrotada.

Castellà: Maldición de puta vieja no llega al cielo.

     A palabras necias, oídos sordos.

     A chillido de cochino, silbido de matancero.

Similar:       No ofende quien quiere, sino quien puede.

Similar en castellà, l’expressió:          Escupir al cielo.

Contrari:     No se ha hecho la miel para la boca del asno.

REFRANYS D’ANIMALS 16

Animal moí, fuit o fi. (fuit = fugit, escapat, escàpol) És una opinió semblant a aquella de “Home roig i gos pelut, abans mort que conegut”.

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenys. Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat.

Similars:               A la gallina forastera, tots la piquen.

Castellà:               Ir por lana y salir trasquilado.

Acabar como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando.

Salir el tiro por la culata.

Atureu-vos, mossén Raig, que la gossa va de part. Es diu quan algú pretén fer les coses massa de pressa o quan ha sorgit algun imprevist en l’execució d’algun procés.

Similars:Despacito y buena letra.

Similars en castellà, les expressions: Hacer un alto en el camino. Hacer parada y fonda.

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines. (guineu = rabosa, guilla) La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida.

Similars:               Més sap el dimoni per vell que per dimoni.

Ensenya més la necessitat que la universitat.

Connex:       El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència.

Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes n’hi ha? Una.

Se li diu a qui acaba de dir o preguntar per alguna cosa òbvia.

Similar, l’expressió:        Haver descobert la sopa d’all.

Similars en castellà:       Ser la verdad de Pero Grullo (, que a la mano

cerrada llamaba puño).

Ay, madrina, que eso ya me lo sabía.