EL BICIBULARI DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Mireu el vídeo és una manera divertida de conéixer el vocabulari de la bicicleta.

EL COMPRIMIT BUCAL I EL COMPRIMIT BUCODISPERSABLE.

El comprimit bucal és el comprimit d’administració oral, generalment no recobert, que s’aplica entre la geniva i la galta o el llavi i es desfà per l’acció de la saliva, de manera que el principi actiu és absorbit a través de la mucosa bucal.

El comprimit bucodispersable és el que es disgrega ràpidament a la boca abans de ser empassat, de manera que el principi actiu és alliberat i es pot absorbir tant a través de l’epiteli bucofaringi com gastrointestinal.

Les dues denominacions ja tenen ús entre els especialistes en farmacologia, els quals han desestimat la forma comprimit oral, que és massa genèrica i s’aplica a qualsevol fàrmac que és ingerit, és a dir, que s’administra per la boca, ja siga bucal, sublingual, per a llepar, masticable o per a empassar. 

REFRANYS D’ANIMALS 22

Cada ocell, el seu niu se’l fa bell.

Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada moixonet, el seu niuet. Normalment, cada u procura tenir el lloc on viu net i còmode per a estar-hi a gust.

Similars:     On s’està millor que en casa?

Com a casa, en ningun lloc.

Cada moixonet, el seu niuet.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

A l’ocellet, no li toques el niuet.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Cada ocell el seu reclam.

Cada ocell la seua cançó. Cal proveir el mitjà adequat per a l’objectiu que es pretén o per al gust de cada persona.

Cada ocellet s’alegra del seu cantet. Cada u sol estar satisfet de les seues coses i de ser com és.

Similars:     Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada poble la seua llengua, cada ocell la seua cançó.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Contrari: Ningun geperut es coneix la gepa.

Cada ovella, amb sa parella. (sa = la seua) Cal juntar-se amb els que són similars i afins a nosaltres: en fortuna,cultura, gustos...

Castellà:      Cada oveja, con su pareja.

Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell. (anyell= corderet, borreguet / vedell = joneguet, bouet) Per a ser feliç no calen grans coses.

Cada pardal fa el seu niu i cada camp vol un cultiu. Cada tros de terra té la seua composició química pròpia, per tant, no tots els camps poden produir el mateix.

Com: Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Similar:       Cada persona és un món.

Cada ratpenat busca el seu forat.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

A l’ocellet, no li toques el niuet. Cada u procura trobar el seu lloc en la vida o aconseguir algun objectiu, i quan s’ha aconseguit l’estabilitat o es té casa amb totes les comoditats, quasi ningú està disposat a canviar.

Similars:     Cada u en sa casa i Déu en la de tots.

Cada u en sa casa és rei.

Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Castellà: Bien está el pájaro en su nido.

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntes mai quant han costat. Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats.

Connex: De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, un per sos quefers.

Caldo de gallina té fama en medicina. Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible.

Similar:       El caldo de gallina ressussita els morts.

Similar en castellà: Caldo de gallina, a los muertos resucita.

Contrari en castellà: Cada día gallina, amarga la cocina.

Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol. Certament.

Similar: Els ulls fan la cara.

Cara de beat i ungles de gat. Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions.

Castellà: Cara de beato y uñas de gato.

Carn de cabra, carn amarga. Això diuen. El ben cert és que no en menja ningú.

Carn fina és un calamar i et pot emmascarar. Mai no podem tenir la certesa de com reaccionarà algú per educat que siga. (Els cefalòpodes expel·leixen tinta quan es veuen en perill.)

Similars:     Les aparences enganyen.

Similar en castellà:         Donde menos se espera salta la liebre.

Casa d’oronetes, casa de donetes. (oroneta = oreneta, orendella / doneta

= senyoreta, joveneta) Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat.

XUFA/ ORXATA/REBENTAT/BRINDIS

XUFA

1. f. AGR./ALIM. Tubèrcul comestible de la xufera, ingredient bàsic en l'elaboració de l'orxata.

2. f. [pop.] Bufetada.

3. f. [vulg.] Membre viril.

4. f. Burla.

5. [estud.] Zero, qualificació mínima.

6. no dir ni xufa No dir res.

ORXATA

f. ALIM. Beguda refrescant que és una emulsió feta amb xufes o ametles, etc., pelades i xafades, sucre i aigua

REBENTAT -ADA

1. adj. Exhaust, molt cansat. Els ciclistes estan rebentats després de pujar el port.

2. m. ALIM. Beguda que consistix en café al qual ha sigut afegit un raig de licor, especialment conyac. Pose'm un rebentat, per favor.

BRINDIS

1. m. inv. Acció de brindar, sovint colpejant-se suaument els gots o les copes.

2. m. inv. Paraules de salutació que es diuen en un brindis.

MATXUTXO -TXA/ COSCONELLES/COSQUERELLES

MATXUTXO -TXA

1. adj. i m. i f. Fadrí o fadrina vells, que generalment romanen a la casa pairal governada pel germà hereu.

2. m. [p. ext. i pej.] Home solter d’edat en què habitualment hauria de ser casat.

COSCONELLES/COSQUERELLES

1. f. pl. Sensació experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte. No em faces cosquerelles.

2. buscar les cosquerelles (a algú) Provocar-lo.

3. tindre cosquerelles Ser susceptible d'experimentar esta sensació.

ESPIADIMONIS/ESQUIROL/OCA/AUCA

ESQUIROL:1. m. ZOOL. Gènere de mamífers de l'orde dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Sciurus sp), de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres.

2. com un esquirol Belluguet.

3. esquirol volador ZOOL. Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que els permet botar i planar.

4. m. Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.

ESPIADIMONIS: m. ZOOL. Terme que s'aplica popularment als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids, d'abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, que volen prop de l'aigua i les larves dels quals són aquàtiques.

PUNXA EN LA IMATGE

O

OCA: 1. a. f. ZOOL. Terme que s'aplica a diverses espècies d'aus de l'orde dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, més xicotetes que els cignes, però més grans i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívores, gregàries i més terrestres que nadadores; entre les quals cal destacar l'oca vulgar (Anser anser), l'oca salvatge (o pradenca) (Anser fabalis) i l'oca emperador (Anser canagicus).
b. sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix.
2. joc de l'oca JOCS Joc que es juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.

AUCA:1. f. Conjunt de xicotetes estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es referixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

2  2. fer tots els papers de l'auca Variar de comportament o d'aparença segons les circumstàncies.

COMPANEJAR (V)

•      Acompanyar (un menjar) amb pa.

Ex.

A voltes companeja les postres

El tros de formatge era xicotet; però el vaig companejar i em va bastar per a esmorzar.

•    Compartir; combinar alternadament una cosa amb una altra.

     Ex. 

Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.

[Etimologia — Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.]

BIENAL / BIANUAL

Bienal

1. adj. Relatiu o pertanyent a un bienni. Càrrec biennal.

2. a. adj. Que es repetix cada dos anys. Congrés biennal.

b. adj. BOT. Es diu de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprén dos anys.

c. f. ART Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques.

Bianual

adj. Que té lloc dos vegades a l’any.

REFRANYS D’ANIMALS 21

Brunzit de mosquit, música de violí petit. Cert.

Burra i burret no van drets al molinet. Qui està criant, està més pendent de la cria que de la faena.

Similar:       Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.

Similar en castellà:         Al potro y al niño, con cariño.

Burro adornat busca mercat. S’aplica a qui va massa engalanat.

Veieu:         Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.

Burro esquilat, als vuit dies igualat. (esquilar = tondre, xollar, pelar)

Burro mal esquilat, als deu dies igualat. Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. (El temps, tot ho anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon.)

Burro parat no bota el tancat. Qui para, s’entreté o es distrau, deixa de produir.

Similars:     Barca varada/parada no fa jornada.

Contrari:     Mentre va el carro, fa soroll.

Castellà:      Barca varada no gana nada.

Busca l’ase, i va a cavall. Critica a qui, tenint molt, s’ocupa en misèries.

Similar en castellà:         Quien puede lo más, puede lo menos.

Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar/devesar. (avesat =acostumat, habituat)

Cabra avesada a saltar salta i saltarà.

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà. Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

Castellà:      Quien tuvo, retuvo.

Donde hay, siempre queda.

Genio y figura hasta la sepultura.

La cabra tira al monte.

Cabra coixa no dorm. Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat.

Cabra en sembra, pitjor que nuvolat. (sembra = sembrat) Les cabres ho devoren tot i les seues peülles destrossen fins els marges.

Similar, l’expressió:        Fer més mal que un porc solt.

Cabra morta de fam no l’ha vista ningú. Qui és inquiet sempre troba la manera de sobreviure en qualsevol lloc o situació. (Al Sàhara, les cabres mengen cartó a falta d’una altra cosa.)

Cabra que tira cap a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde. No es pot desviar la inclinació natural de cada u.

Castellà:      La cabra tira al monte.

Caçant grills ningú es fa ric. (caçar grills = perdre el temps, passar el

temps) S’explica per si sol.

Igual que:   De donar, ningú es fa ric.

Cada ase s’enamora del seu bram. (bram = bramul, veu del burro) Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual.

Similar:       Hi ha ulls que s’enamoren de les lleganyes.

Similar, l’expressió:        Estar pagat de si mateix.

Similars en castellà:       No hay peor ciego que el que no quiere ver.

Sarna con gusto, no pica.

Similar en castellà, l’expressió:          No tener abuela.

Cada gall canta en el seu galliner.

Cada gall en son galliner canta molt bé. Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus.

Com:           Cada u en sa casa és rei.

Connex:       el següent.

Castellà:      Cada gallo canta en su muladar.

La casa de un hombre es su castillo.

Cada lloca governa sos pollets. (lloca = gallina que cria / sos = els seus) Similar a l’anterior.

Similar:       Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.

Connex:       el precedent.