BIENAL / BIANUAL

Bienal

1. adj. Relatiu o pertanyent a un bienni. Càrrec biennal.

2. a. adj. Que es repetix cada dos anys. Congrés biennal.

b. adj. BOT. Es diu de les plantes monocàrpiques el cicle vegetatiu de les quals comprén dos anys.

c. f. ART Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts plàstiques.

Bianual

adj. Que té lloc dos vegades a l’any.

JUTJATS I TRIBUNALS

Jutjat

1.       a. m. DRET Tribunal d’un jutge sol.

b. m. DRET Junta de jutges per a donar una sentència.

c. m. DRET Lloc on es jutja.

d. m. DRET Terme de la jurisdicció d’un jutge.

2.       m. HIST. Cada una de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.

Tribunal

1. m. DRET Lloc destinat als jutges per a administrar la justícia i pronunciar sentències.

2. a. m. DRET Conjunt de persones que han de jutjar i administrar justícia.

b. m. DRET Conjunt de funcionaris que constituïxen l’òrgan estatal encarregat de vetlar per la garantia de l’orde jurídic, en nom del poble o del cap de l’Estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.

c. m. DRET/ENSENY./ESPORT Conjunt de persones competents, professors, que han de jutjar en uns exàmens, unes oposicions, uns concursos i actes anàlegs.

d. tribunal constitucional DRET Organisme col·legiat que té competència exclusiva per a conéixer dels recursos d’inconstitucionalitat, dels d’empara per violació de drets i llibertats i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes.

e. tribunal d’honor HIST. Tribunal existent dins de certes corporacions o col·lectivitats per a judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns dels seus membres.

f. tribunal popular DRET Tribunal constituït en un moment revolucionari, al marge de la legislació vigent, en el qual els membres, generalment d’extracció popular, actuen amb procediments sumaris i amb gravíssimes penes.

g. tribunal suprem DRET Instància suprema judicial que exercix en cassació sobre tot el territori de l’estat.

h. tribunal tutelar de menors DRET Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d’edat.

3. a. tribunal de Déu REL. Juí particular.

b. tribunal de la consciència Recte juí que l’home es forma sobre les pròpies accions.

c. tribunal de la penitència Sagrament de la penitència o confessió i lloc on és administrat.

CABAL I CABDAL

CABAL

1. a. m. Conjunt de béns propis.

b. m. pl. Diners.

c. cabal de sang Bestiar, ramats.

d. cabal hereditari DRET Conjunt de béns i de drets d’una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.

2. m. METROL. Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

3. estar en el cabal seny Amb enteniment.

4. fer cabal Fer cas.

5. quedar cabals No deure res l’un a l’altre.

6. quedar cabals Revenjar-se.

CABDAL

adj. Principal, eminent, primordial

1. m. i f. HIST. Capitost.

2. m. HIST. Personatge d'alta categoria feudal.

En la guerra

1.a. f. MIL. Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats. Declarar la guerra a l’enemic. Moure guerra. Entrar en guerra. Fer la guerra. Estar en guerra. Guanyar, perdre, la guerra. Guerra atòmica, bacteriològica.

b. f. Guerra civil. Guerres intestines.

c. f. DRET Situació d’excepció decretada pel govern d’un estat, que transmet a l’autoritat militar els poders relatius al manteniment de l’orde públic i substituïx la jurisdicció militar.

d. guerra civil Lluita armada entre ciutadans d’un mateix país o d’un mateix estat.

e. guerra freda POLÍT. Expressió usada per a caracteritzar la tensió que, a partir de 1947, oposà d’una banda els EUA i el bloc occidental i de l’altre l’URSS i el bloc comunista.

f. guerra santa HIST. Guerra que es fa per motius religiosos.

g. indústries de guerra ARM. Conjunt d’indústries destinades a la producció d’armament.

2.a. f. [fig.] Estat de lluita. Si vols guerra, en tindràs.

b. guerra sorda Atac dissimulat.

c. moure guerra Posar desavinences.

3.guerra de preus ECON. Terme que s’aplica a la lluita competitiva consistent en la fixació de preus baixos, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat.

COMPTE! Amb les geminades si veiem una PEL·LÍCULA BÈL·LICA

Els graus en l’exercit: soldat ras, caporal, sergent, brigada, subtinent, alferes, tinent, capità, comandant, tinent coronel, coronel, general de brigada, general de divisió i tinent general.

A l’Armada caldrà parlar entre d’altres de: almirall, vicealmirall, contraalmirall

Pel que fa a l’armament:

fusell                    i no             *fusil

metralladora        i no             *ametralladora

bomba de mà       i no             *granada

canó                     i no             *cañó

cuirassat              i no             *acorassat

carro de combat

Divisions de l’exèrcit

Exèrcit: divisió: batallons:companyies:escamot/comando (mai *pelotó)

D’altres  cosetes del lèxic militar

         En la guerra, la por fa que els soldats estiguen aterrits i no aterrats (caure a terra).

Hi ha trinxeres protegides amb filferro i no *alambrada construïdes amb fil d’aram i no *alambre.

I, quan tot acaba, serà l’hora de firmar/signar l’armistici

NEGAR

NEGAR 01

1.   a. v. tr. Declarar que no és verdader o real allò que algú afirma, suposa o pregunta.

          Negar l’existència de Déu.

          Va negar tota implicació en els fets.

          No pots negar l’evidència.

          No negue que m’agrada la cervesa.

b. v. tr. [esp.] [usat sovint abs.] No confessar, un acusat, allò que se li imputa.

           Al principi ho negava tot.

c. v. tr. [p. ext.] Renegar algú no admetent conéixer-lo o de tindre-hi relació.

           Sant Pere va negar Jesucrist tres vegades.

2.   a. v. tr. Dir que no a una demanda, no concedir, refusar.

          Els van negar el permís. Mai no li ha negat cap favor.

          Els va negar el pas per la propietat.

b. v. pron. Refusar-se, no consentir.

           S’ha negat a declarar.

           Es nega a qualsevol compromís.

NEGAR 02

1.   a. v. tr. Asfixiar per immersió en un líquid.

          Li posava el cap dins de l’aigua per negar-lo.

b. v. pron.

           Va salvar una criatura que es negava.

c. negar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua Neguitejar-se per dificultats que no tenen importància o no saber-se’n eixir.

2.   a. v. tr. Inundar, cobrir d’aigua.

          La riuada ha negat els camps.

b. v. pron.

           Els ulls se li negaren de llàgrimes.

3. a. v. tr. GASTR. Fer massa clara una salsa, posar-hi tant de líquid, que no arriba a lligar.

b. v. pron. GASTR.

           L’allioli s’ha negat.

4. a. v. tr. MOTOR En un motor d’explosió, provocar l’arribada d’un excés de combustible a la cambra de combustió que pot fer-ne difícil l’engegada o, si el motor és en marxa, pot parar-lo.

b. v. pron. MOTOR

           S’ha negat el motor.

ELS IMPOSTOS

Impost: m. DRET Contribució obligatòria de les diferents classes socials i sectors productius a l'Estat per a fer cara a les despeses públiques.

Camp lèxic:

               taxes, arbitris, aranzels

                   impost sobre la renda.

                   ajornar i NO *aplaçar

                   terminis i NO *plaços

                   emplenar

                   base imposable i NO *base imponible

                   retencions a compte

                   quota líquida

                   cònjuge i NO *conyuge

                   càrrec

                   quantitat 

BALAFIAR

Balafiar v. tr. Malgastar, dilapidar. Gastar els diners malament, en coses inútils.

Dissipar (els béns propis o els que algú té a càrrec seu) amb despeses desordenades.

              Balafiar/dilapidar/malgastar la fortuna.