PATINATGE ARTÍSTIC

a l’uníson adj. Dit dels moviments i les posicions que duen a terme de manera coordinada els patinadors que actuen per parelles o en grup, amb la finalitat d’executar un programa amb la màxima concordança.

àguila n f Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de costat damunt de tots dos patins, amb les cames rectes i separades i els peus tan oberts com pot, descrivint sobre la pista un traçat corb de gran radi.

àngel n m Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d’esquena sobre una cama, amb els braços oberts i amb la cama lliure i el tronc formant una línia recta aproximadament paral·lela a la pista.

àxel, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se de cara amb el fil exterior del patí de la cama avançada, efectua una rotació i mitja enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: Un àxel pot ser simple (quan es fa una rotació i mitja enlaire), doble (quan se’n fan dues i mitja) o triple (quan se’n fan tres i mitja).

La denominació àxel prové del nom del patinador noruec Axel Paulsen.

bàuer n m Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de costat damunt tots dos patins amb les cames obertes, la de davant flexionada i la de darrera estirada cap enrere, i amb els peus oberts, fent un gran desplaçament sobre la pista.

Nota: Les denominacions ina bàuer i bàuer provenen del nom de la patinadora alemanya Ina Bauer.

bloc, n m Element de patinatge sincronitzat consistent en una figura formada per un mínim de tres rengles de patinadors que es desplacen uniformement al llarg de la pista.

bràquet  n m Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia l’orientació del cos (de cara o d’esquena) i el fil amb què es desplaça, però sense canviar el traçat que segueix, fent una lleu desviació cap a l’exterior just en el moment del gir.

bucle, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

canó, n m Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de cara o d’esquena amb el tronc encongit, les natges gairebé tocant la pista, la cama de suport flexionada, la cama lliure estirada cap endavant i els braços estesos.

cérvol, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, amb la cara i el cos en direcció al moviment i amb la cama del davant flexionada en angle recte i la del darrere estirada, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant de cara, amb el fil interior del patí de l’altra cama.

cherry-flip [en], n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua una rotació sencera enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant d’esquena amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

choctaw [en], n m Viratge en què el patinador canvia l’orientació del cos (de cara o d’esquena) i el peu i el fil amb què es desplaça.

Nota: La denominació choctaw prové del nom d’una tribu índia de l’Amèrica del Nord.

contra, n m Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia el traçat que segueix i l’orientació del cos en el desplaçament (de cara o d’esquena), però sense canviar de fil, fent una lleu desviació cap a l’exterior just en el moment del gir.

element d’enllaç, n m Qualsevol dels elements d’un programa situats com a transició entre els diversos salts i piruetes.

Nota: Per exemple, els àngels i les àguiles.

en paral·lel, adj Manera d’executar les figures individuals en el patinatge artístic per parelles, en la qual tots dos patinadors efectuen les rotacions a la mateixa velocitat i en el mateix sentit, o salten alhora, amb altures i posicions similars.

Nota: Una parella pot executar una espiral en paral·lel, un àxel en paral·lel, etc.

espagat, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, amb les cames molt obertes i amb la cara i el cos en el mateix sentit, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua desplaçant-se de cara, amb el fil interior del patí de l’altra cama.

Nota: Tècnicament, es considera un element artístic o d’enllaç. No és un salt puntuable.

fil, n m Traçat corb que descriu el patinador sobre la pista, resultant de la pressió lateral que exerceix sobre la sola del patí de la cama de suport.

Nota: Els fils es classifiquen, segons la part del peu sobre la qual s’exerceix la pressió, en fils exteriors i fils interiors; segons el sentit del desplaçament, en fils endavant i fils enrere, i, segons quina sigui la cama de suport, en fils de dreta i fils d’esquerra.

fil exterior, n m Fil en què el patinador exerceix pressió sobre la part externa del peu.

fil interior, n m Fil en què el patinador exerceix pressió sobre la part interna del peu.

flip, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua una rotació sencera enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: El flip pot ser simple (quan es fa una rotació enlaire), doble (quan se’n fan dues) o triple (quan se’n fan tres).

ina bàuer, n m Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de costat damunt tots dos patins amb les cames obertes, la de davant flexionada i la de darrera estirada cap enrere, i amb els peus oberts, fent un gran desplaçament sobre la pista.

intersecció, n f Element de patinatge sincronitzat consistent en l’encreuament de la meitat dels patinadors d’un grup amb l’altra meitat.

línia, n f Element de patinatge sincronitzat consistent en un rengle de patinadors situats paral·lelament a l’eix transversal de la pista que es desplacen al llarg de l’eix longitudinal.

lutz, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure, efectua una rotació sencera enlaire en sentit contrari al del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: La denominació lutz prové del nom del patinador austríac Alois Lutz.

mig bucle, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua lliscant d’esquena, amb el fil interior del patí d’aquesta cama.

Nota: Tècnicament es considera un element d’enllaç

mohawk [en], n m Viratge en què el patinador canvia l’orientació del cos (de cara o d’esquena) i el peu amb què es desplaça, però manté el mateix fil.

molí, n m Pirueta en què el patinador aixeca i abaixa successivament el tronc i la cama lliure, els quals manté formant una línia recta.

moviments de lliscament, n m pl. Seqüència de moviments bàsics del programa lliure masculí executada amb música i ajustada als requisits preestablerts en cada competició, que es caracteritza per un treball de fils molt marcat.

papallona, n f Figura en què el patinador es recolza sobre la cama de suport, colpeja la pista amb el patí de la cama lliure per agafar impuls i efectua mitja rotació enlaire amb el tronc i el cap formant una línia recta paral·lela a la pista, ajudant-se d’un moviment de cames que recorda el d’unes tisores.

pas d’entrada, n m Cadascun dels passos facultatius que executen els patinadors de dansa al començament d’una prova.

pas de connexió, n m Pas executat com a element d’enllaç.

pas de dansa, n m Qualsevol dels passos que executen els patinadors de dansa inspirats en els balls de saló.

pas de fons, n m Element d’enllaç en què el patinador es desplaça de cara, amb la cama del davant flexionada en angle recte i la cama del darrere estirada, amb el peu de costat i la bota tocant el gel, mantenint el tronc i el cap en posició vertical.

patinatge de precisió, n m

Modalitat de patinatge artístic per a grups entre dotze i vint-i-quatre patinadors consistent a executar col·lectivament diversos elements de formes geomètriques.

Nota: Els elements més importants del patinatge de precisió són l’aspa, el cercle, la línia, el bloc i la intersecció.

patinatge en mirall, n m Manera de patinar per parelles en què els patinadors, desplaçant-se encarats i molt pròxims, executen simultàniament els mateixos elements i moviments, com si l’un fos el reflex de l’altre.

patinatge en ombra, n m Manera de patinar per parelles en què els patinadors, desplaçant-se en paral·lel i molt pròxims, executen simultàniament els mateixos elements i moviments dirigint la vista al mateix punt, com si l’un fos la imatge repetida de l’altre.

patinatge sincronitzat, n m Modalitat de patinatge artístic per a grups entre dotze i vint-i-quatre patinadors consistent a executar col·lectivament diversos elements de formes geomètriques.

Nota: Els elements més importants del patinatge de precisió són la roda, el cercle, la línia, el bloc i la intersecció.

picat -ada, adj. Dit de l’element en què el patinador colpeja la pista amb la punta del patí de la cama lliure amb l’objectiu d’agafar impuls per executar-lo.

pirueta àngel, n f Pirueta executada en posició d’àngel.

pirueta arcada, n f Pirueta executada en posició alta en què el patinador manté el tronc fent arc cap enrere i mira cap amunt, mentre els braços i la cama lliure poden anar adquirint diferents posicions.

pirueta arcada, n f

Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el tronc fent arc cap enrere i mira cap amunt, mentre els braços i la cama lliure poden anar adquirint diferents posicions.

pirueta attitude [attitude: fr], n f Pirueta executada en posició vertical en què el patinador, amb el tronc lleugerament arquejat cap enrere i mirant cap al costat, manté la cama lliure aixecada cap enrere amb el genoll una mica flexionat i va obrint els braços en diferents posicions.

pirueta baixa, n f Pirueta executada en posició baixa en què el patinador manté la cama de suport tan flexionada com pot i la cama lliure estirada generalment cap endavant.

pirueta Biellmann, n f Pirueta executada en posició vertical en què el patinador, amb el tronc arquejat cap enrere, manté la fulla del patí de la cama lliure agafada amb la mà a una altura superior a la del cap.

Nota: La denominació pirueta Biellmann prové del nom de la patinadora suïssa Denise Biellmann, que va popularitzar-la l’any 1981.

pirueta en parella, n f  Figura de patinatge artístic per parelles en què tots dos patinadors executen una pirueta agafats i giravoltant alhora.

Nota: Les piruetes en parella es distingeixen segons la posició adoptada per cadascun dels patinadors (àngel, baixa, vertical o alta), segons si coincideixen o no en la cama lliure i segons la mena de presa que efectuen (un patinador agafa l’altre o s’agafen tots dos).

pirueta endavant, n f Pirueta en què el patinador gira de cara.

pirueta enrere, n f Pirueta en què el patinador gira d’esquena.

pirueta saltada, n f Pirueta que s’inicia amb un salt.

Nota: Poden ser piruetes saltades les piruetes baixes i les piruetes àngel.

pirueta vertical, n f Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el patí de la cama lliure a tocar del patí de la cama de suport.

pivot, n m Figura en què el patinador descriu cercles sobre la pista amb un dels patins, mantenint fixa la punta del patí de l’altra cama, la qual fa d’eix de rotació del moviment.

Nota: Els pivots se solen executar al final d’una pirueta.

posició alta, n f Posició que adopta el patinador per executar les rotacions d’una pirueta, amb la cama de suport i la part baixa del tronc formant un eix perpendicular a la pista.

posició baixa, n f Posició que adopta el patinador per executar les rotacions d’una pirueta, amb el cos encongit i la cama de suport flexionada.

posició d’àngel, n f Posició que adopta el patinador per executar les rotacions d’una pirueta, amb la cama lliure i el tronc formant una línia recta aproximadament paral·lela a la pista.

posició vertical, n f Posició que adopta el patinador per executar les rotacions d’una pirueta, amb la cama de suport i la part baixa del tronc formant un eix perpendicular a la pista.

presa de dansa, n f Manera d’estar agafats els integrants d’una parella de dansa.

programa curt, n m Prova de patinatge artístic individual i per parelles consistent a executar una sèrie d’elements obligatoris.

programa llarg, n m Prova de patinatge artístic individual i per parelles consistent a executar una coreografia pròpia sense elements obligatoris.

programa lliure, n m Prova de patinatge artístic individual i per parelles consistent a executar una coreografia pròpia sense elements obligatoris.

rittberger, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb la cama amb què es desplaçava inicialment i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: La denominació rittberger prové del nom del patinador alemany Werner Rittberger.

rocker [en], n m Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia el traçat que segueix i l’orientació del cos en el desplaçament (de cara o d’esquena), però sense canviar de fil, fent una lleu desviació cap a l’interior just en el moment del gir.

roda, n f Element de patinatge sincronitzat consistent en una figura formada per un mínim de dos rengles de patinadors que giren al voltant d’un eix central.

salchow, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació sencera enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: La denominació salchow prové del nom del patinador suec Ulrich Salchow.

salt del tres, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se de cara amb el fil exterior del patí de la cama avançada, efectua mitja rotació enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

separació, n f Conjunt de passos i de moviments durant l’execució dels quals els membres d’una parella de patinadors no es desplacen agafats.

Nota: El nombre i la durada de les separacions és limitat en la modalitat de dansa i il·limitat en la modalitat per parelles.

seqüència de passos, n f Sèrie de passos enllaçats que ha de cobrir tota la pista descrivint un traçat recte, circular, oval o sinuós.

seqüència de passos circular, n f Seqüència de passos en què el patinador descriu un traçat circular o oval.

seqüència de passos en diagonal, n f Seqüència de passos en què el patinador descriu un traçat recte des d’un angle de la pista fins a l’angle oposat.

seqüència de passos en línia recta, n f Seqüència de passos en què el patinador descriu un traçat recte des d’un angle de la pista fins a l’angle adjacent.

seqüència de passos en serpentina, n f Seqüència de passos en què el patinador descriu un traçat sinuós format per dues grans corbes d’una banda de la pista a l’altra.

traçat, n m Recorregut d’un patinador damunt la pista al llarg de les seves evolucions.

tres, n m Viratge efectuat sobre un mateix peu en què el patinador canvia l’orientació del cos (de cara o d’esquena) i el fil amb què es desplaça, però sense canviar el traçat que segueix, fent una lleu desviació cap a l’interior just en el moment del gir.

Nota: La denominació prové del fet que el traçat que fa aquest viratge sobre la pista s’assembla al número tres.

turen, n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil exterior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació completa enlaire seguint el sentit del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb la cama contrària a la del desplaçament inicial i continua desplaçant-se d’esquena, amb el fil interior del patí d’aquesta cama.

Nota: Tècnicament es considera un element d’enllaç. La denominació turen prové del nom del patinador suec Per Turen.

walley [en], n m Salt en què el patinador, desplaçant-se d’esquena amb el fil interior del patí de la cama endarrerida, efectua una rotació sencera enlaire en sentit contrari al del seu desplaçament, reprén el contacte amb la pista amb el patí de la cama amb què es desplaçava inicialment i continua lliscant d’esquena, amb el fil exterior del patí d’aquesta cama.

Nota: La denominació walley prové del nom del patinador nord-americà Nathan Walley.

BOXA

agafada, n f Falta que consisteix a subjectar l’adversari amb un braç o amb tots dos per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d’haver estat colpejat.

blocatge, n m Acció i efecte d’aturar un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari.

box!, interj; boxegeu!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre, després d’una interrupció, ordena als boxejadors que reprenguen el combat.

boxejador -a, n m, f; boxador -a, n m, f sin. compl. Persona que practica la boxa.

boxejar, v intr; boxar, v intr sin. compl. Batre’s a cops de puny d’acord amb el reglament de la boxa.

break! [en], interj; separeu-vos!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre ordena als boxejadors que posen fi a una agafada.

deixar fora de combat, v tr; noquejar, v tr Véncer el contrari per fora de combat.

espàrring, n m Persona que combat amb un boxejador per preparar-lo per a un combat.

grogui, adj Dit del boxejador que, a causa dels colps rebuts, es troba en un estat d’atordiment pròxim a la situació de fora de combat.

inferioritat, n f; fora de combat tècnic, n m sin. compl.; KOT, n m sigla Situació pròpia del boxejador que, a judici de l’àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

jab, n m Directe d’esquerra molt ràpid i poc potent, donat sense impuls.

joc de cames, n m  Tècnica que consisteix a moure coordinadament les cames per conservar l’estabilitat del cos i mantenir la distància adequada amb el contrari, a fi d’emprendre un atac efectiu.

knockdown [en], n m; KD, n m sigla Caiguda a terra d’un boxejador per l’efecte d’un colp del contrari, després de la qual pot alçar-se abans que l’àrbitre acabe el compte de 10 segons.

out!, interj; fora!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre indica, quan ha acabat el compte de 10 segons, que un boxejador ha vençut per fora de combat.

stop!, interj; pareu!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre ordena als contrincants que deixen de boxejar.

pilota de colps, n f Pilota grossa mantinguda a l’altura convenient per mitjà de suports elàstics, que s’utilitza en l’entrenament per a donar-hi cops de puny.

sac de colps, n m Sac ple d’arena, o d’un altre material de farciment, suspés del sostre, que serveix perquè un boxejador s’entrene a donar colps de puny per a aconseguir velocitat i força.

swing [en], n m Ganxo acabat amb una rotació, de manera que el puny queda en supinació i es colpeja la cara de l’adversari amb el metacarp.

uppercut [en], n m Colp donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

NEOLOGISMES: CICLISME

A rebuf: En una posició immediatament a continuació d’un vehicle en moviment per a aprofitar-ne el rebuf.

A roda: En una posició immediatament a continuació d’un vehicle en moviment.

Bicicleta tot terreny: 1) Modalitat de ciclisme practicada en un espai natural, consistent a desplaçar-se amb una bicicleta tot terreny.

2) Bicicleta alta, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, especialment adaptable al terreny accidentat.

Bicitrial: Modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.

Ciclisme de/en carretera: Modalitat de ciclisme practicada per un recorregut de carretera amb una bicicleta de carretera.

Ciclisme de/en pista: Modalitat de ciclisme practicada en una pista de velòdrom amb una bicicleta de pista.

Ciclocròs: Modalitat de ciclisme practicada en un terreny accidentat a camp obert, en la qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per a superar un obstacle.

Nota: En valencià, el plural és ciclocròs.

Control de firmes: Verificació que fa l’àrbitre de la identificació dels Corredors inscrits en una prova fent-los firmar al full d’eixida.

Control d’eixides: Verificació que fa l’àrbitre de la identificació dels corredors inscrits en una prova fent-los signar al full d’eixida.

Cotxe escombra: Vehicle seguidor de l’organització que, en una carrera de carretera, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la carrera i les seues bicicletes.

Cotxe ràdio: Vehicle seguidor de l’organització que, en una carrera de carretera, duu instal·lada una emissora de ràdio amb la qual un membre del jurat tècnic transmet ordres als cotxes de l’equip i als seguidors autoritzats.

Cronoescalada: Carrera contrarellotge que es realitza per un recorregut de pujada.

Carrera de carretera: Carrera que es disputa en un circuit de carretera entre dos punts determinats prèviament.

Carrera de circuit: Carrera que es disputa en un circuit urbà o de carretera.

Carrera de muntanya: Carrera pedestre que es disputa en terrenys de muntanya.

Carrera de pista: Carrera que es disputa en una pista de velòdrom.

Carrera en carretera: Carrera que es disputa en un circuit de carretera entre dos punts determinats prèviament.

Carrera en circuit: Carrera que es disputa en un circuit urbà o de carretera.

Carrera en pista: Carrera que es disputa en una pista de velòdrom.

Carrera escratx: Carrera de pista individual en què els participants es classifiquen segons la posició obtinguda en l’esprint final i el nombre de voltes guanyades.

Nota: Un ciclista guanya una volta quan aconsegueix atrapar l’últim corredor del pilot.

Nota: Els corredors doblats pel pilot estan obligats a abandonar la carrera.

Escamot: Grup reduït de corredors que han tret avantatge al pilot o a un grup.

Moto derni: Motocicleta de 100 cc de cilindrada com a màxim que utilitza l’entrenador en les carreres Keirin.

Parada: Tàctica de les carreres de velocitat que consisteix a mantenir-se parat en posició d’equilibri sobre la bicicleta per tal de provocar l’avanç momentani del contrari mentre es prepara un atac.

Pedalabilitat: Percentatge de la longitud o del temps d’un itinerari que es pot recórrer pedalant, sense haver de baixar de la bicicleta.

Nota: Se sol expressar en tants per cent. Per exemple, en un recorregut de 100 km, si 10 km s’han de fer a peu, es diu que el recorregut té una pedalabilitat del 90%.

Pedalable: Que pot ser recorregut pedalant.

Pedaler: Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment a la roda posterior de la bicicleta mitjançant la cadena.

Pelouse [fr] zona central: Espai situat enmig d’un velòdrom, envoltat per la pista i tancat al públic, on se situen els serveis auxiliars de la carrera, la zona d’escalfament, els boxs, etc.

Punxada: Perforació del tubular d’una roda produïda per un clau o qualsevol altre objecte punxant.

Ràdio carrera: Emissora instal·lada al vehicle del president del jurat tècnic, des de la qual es donen les instruccions de la carrera.

Suport d’eixida: Dispositiu connectat al sistema de cronometratge electrònic que s’utilitza en les proves de persecució o amb eixida parada, constituït per un suport vertical i uns braços horitzontals que sostenen dos corrons, entre els quals es manté fixada la bicicleta fins al moment de la eixida per mitjà d’un mecanisme de fre.

Bicitrial: Modalitat de ciclisme practicada en un circuit d’obstacles naturals o artificials, consistent a recórrer els diferents trams en un temps màxim determinat sense posar els peus a terra.