DIT I FET AMB LA BOCA

Qui té boca, s’equivoca. O, almenys, això és el que, hom diu. Però, compte amb les expressions que fan servir la boca en determinades situacions com ara: fer-li un boca a boca  que és un mètode de respiració artificial que consisteix a insuflar al malalt directament aire per la boca o pel nas per assegurar-li la ventilació.

Pep, ja t’han ensenyat a fer el boca a boca en l’hospital?

Hem d’anar amb compte i no confondre aquest concepte amb anar (o córrer) de boca en boca que és el sistema de divulgació personalitzada pel qual una noticia corre, circula o és objecte d’enraonies.

         Des que Peret i Marieta discutiren van de boca en boca,

I, finalment, una altra manera de divulgar notícies, però de caire més informal és el boca-orella en què la informació passa directament d’una persona a una altra i no se sol dic erròniament el * boca a boca.

        

En aquest poble les notícies corren com  la pólvora gràcies al boca-orella.     

EL COMPRIMIT BUCAL I EL COMPRIMIT BUCODISPERSABLE.

El comprimit bucal és el comprimit d’administració oral, generalment no recobert, que s’aplica entre la geniva i la galta o el llavi i es desfà per l’acció de la saliva, de manera que el principi actiu és absorbit a través de la mucosa bucal.

El comprimit bucodispersable és el que es disgrega ràpidament a la boca abans de ser empassat, de manera que el principi actiu és alliberat i es pot absorbir tant a través de l’epiteli bucofaringi com gastrointestinal.

Les dues denominacions ja tenen ús entre els especialistes en farmacologia, els quals han desestimat la forma comprimit oral, que és massa genèrica i s’aplica a qualsevol fàrmac que és ingerit, és a dir, que s’administra per la boca, ja siga bucal, sublingual, per a llepar, masticable o per a empassar. 

COMPANEJAR (V)

•      Acompanyar (un menjar) amb pa.

Ex.

A voltes companeja les postres

El tros de formatge era xicotet; però el vaig companejar i em va bastar per a esmorzar.

•    Compartir; combinar alternadament una cosa amb una altra.

     Ex. 

Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.

[Etimologia — Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.]

ARRAN DE

Arran de és una locució preposicional que, en sentit figurat, significa ‘com a conseqüència de’ o ‘immediatament després de’. Encara que arran i arrel tenen certa semblança fonètica, no hem d’utilitzar l’expressió *arrel de, que és un calc de l’expressió castellana a raíz de.

Per exemple 

La guerra va començar arran del cop d’estat (i no *arrel del cop d’estat); Arran de la incidència informàtica (i no *Arrel de la incidència informàtica), s’ha ajornat el termini d’inscripció.

Arrel de sí que és correcte en altres casos, quan conserva el significat primigeni d’‘arrel’.

Per exemple 

Per resoldre aquesta qüestió, cal anar a l’arrel del problema.

L’exemple següent il·lustra alhora el sentit correcte d’arran de i d’arrel de: 

Arran de les investigacions policials, van descobrir l’arrel de (l’origen de) l’activitat il·legal.

AMB DATA I EN DATA

En el llenguatge administratiu, totes dues expressions són correctes, però tenen significats diferents. Amb data indica la data de redacció o d’expedició d’un document, és a dir, la data que hi consta. En canvi, en data indica el temps en què un fet s’ha esdevingut o s’ha de dur a terme, és a dir, la data en què es rep o es presenta un document. Així, direm, per exemple: 

·        Us faig saber que a la citació amb data 26 de setembre del 2011, que vaig rebre en data 30 de setembre del 2011, no esmenteu... (es tracta d’una citació on hi havia escrita la data del 26 de setembre, data d’emissió del document, i que va arribar al destinatari el dia 30).

L’ús de la preposició de darrere de data és opcional (En data de 17 d’octubre...; Us faig saber que a la citació amb data de 26 de setembre...). És important, però, que es mantinga l’opció escollida dins del text per tal de garantir la coherència.

Una construcció equivalent a l’expressió amb data (de) és de data (de), tot i que en l’àmbit administratiu és més usual la primera. Per exemple: 

·        El document de data (de) o amb data (de) 20 de maig no va arribar fins ahir.

MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)

Es tracta d’un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica.

Pot anar anteposat o posposat a l’element que modifica però, compte! Perquè assumeix valors diferents en cada cas.

1.     Anteposat → estableix una relació d’identitat o de semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.

Estructura

                                   mateix

                              mateixa

determinant  +                         + nom

                                   mateixos

                                   mateixes

Ex.

Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada.

Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.

2.     Posposat → s’usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d’aquest i no d’altre.

              Estructura

                      nom

                      pronoms personals  + mateix (masculí, singular)

                      adverbis

Ex

Avui mateix

Ell mateix

La frontera mateix

També s’usa per a reforçar els pronoms reflexius (concordarà en gènere i nombre)

                   Ex

Maria sempre parla de si mateixa.

Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos

Però, farem un mal ús de l’indefinit mateix si l’emprem en formes que reflecteixen els esquemes del castellà, com ara:

1.     Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà, mismo)    

Ex

És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?

És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?

*Després de redactar l’acta van enviar un còpia de la mateixa a tots els membres de la comissió.

Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.

2.     Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)

Ex

*El mateix entrenador la va avisar.

L’entrenador mateix la va avisar.

Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:

1.     Tinga valor emfàtic

Ex: El president mateix va concloure l’acte

2.     Tinga valor d’identitat o de repetició

Ex: Aquestes firmes són de la  mateixa persona

RECORDEU!

         La combinació de :

                   Preposició + el mateix/ la mateixa/ els mateixos/les mateixes

Quan faça funció de pronom s’ha de canviar per:

         –un pronom feble (EN/HI)

         –un possessiu

NETEJA i NETEDAT

Estos dos termes, tan similars, es presten a confusió, però hem d’ac1arir que el primer substantiu, NETEJA, denota l’acció o activitat de netejar, mentre que el segon d’aquests, NETEDAT, és l’estat resultant del primer.

Vegem-ho en els següents exemples:

·        L ‘empresa ha aprofitat les vacances del personal per a fer neteja general.

·         Acabe de contractar una senyora de la neteja.

·        Este radiador ja necessita una neteja.

·        En els hospitals hi ha una gran netedat.

·        Quan es fa neteja a fons es veu una gran netedat.

On hi ha netedat no cal fer neteja

TAP i TAPA

Un TAP és una peça de reduïdes dimensions que serveix per a tapar ampolles de boca estreta. Generalment són de suro, però n’hi ha de vidre si el recipient és una fiola o una ampolla especialment decorativa. Un TAP pot ser improvisat, com ara una pedra embolicada amb drap per a impedir l’eixida d’aigua d’una bassa. També s’utilitza per extensió en sentit figurat. La forma TAPÓ, molt més usual, és el diminutiu de TAP.

Exemples:

·        De xiquets, féiem batalles incruentes de tapons.

·        Quan encetes 1‘ampolla de vi no tragues del tot el tap, perquè, si no, s‘infla i ja no es pot tornar a ficar.

·        En les hemorràgies cal aplicar una compresa o un apòsit perquè faça de tap.

·        L‘argila es diu també tap perquè, per ser impermeable, s‘usa per a fer de parada, de presa, d’obstacle o de tap a l’aigua en alguns riuets.

Una TAPA, a banda de ser tota classe de menjar cuinat en xicoteta quantitat que solen servir en els bars, i també la portada d’un llibre, és el tap més ample que llarg, generalment de suro, que serveix per a tapar barrils, botes i botelles, gerres, garrafes o d’altres recipients de boca ampla.

Exemples:

·        Voldria cinc tapes de rosca per als pots de fruita seca, una altra tapa més menuda per al pot de la mel i deu tapes de pressió per als pots de conserva.

·        Si demanes olives variades, l‘oliver no farà més que llevar i posar tapes.

·        Amb velles tapes de suro fèiem barquets quan érem xiquets.

LA PREPOSICIÓ A INDICA LA FINALITAT

Una característica estructural del valencià és que, per a expressar la idea de finalitat, solem usar la preposició A davant del verb en infinitiu, mentre que el castellà sol utilitzar la preposició EN.

Per exemple, quan en castellà es diu:

Tardan mucho en venir, en valencià diem normalment: Tarden molt a vindre.

Aquesta particularitat es produeix quan en la frase, un dels verbs, exactament l’últim de l’oració, i sempre en infinitiu, expressa la finalitat, l’objectiu, el fi, la pretensió, la meta de tot l’enunciat de la frase.

Per exemple, diem:

·        Es negava a contestar

·        Em vaig posar a redactar un informe

·        Es disposen a pintar un mural

·        No hi ha res a fer

·        ¿Ja has portat la ràdio a reparar?

·        Si teniu alguna cosa a dir o alguna objecció a fer ... No penses a reclamar ni a protestar

Per tant, recordem: La FINALITA T sol expressar-se amb la preposició A.

FORMES VERBALS EN S O EN X?

La X no s’escriu mai en les terminacions del present de subjuntiu, encara que sí que s’escriga en el present de l’indicatiu.

El present de subjuntiu ha d’escriure’s sempre amb S, i això per raons etimològiques, o, dit d’una altra manera, per tradició històrica, senzillament perquè el valencià deriva del llatí, que l’escrivia amb S, i de la mateixa manera consta documentat en els textos valencians medievals i del Renaixement.

I encara que algunes voltes la pronunciació del subjuntiu la fem igual que la del present d’indicatiu, este fenomen no deixa de ser una deformació fonètica, encara que generalitzada, de la pronunciació històrica que caldria no deixar perdre perquè. encara molts parlants de poblacions de les nostres muntanyes mantenen en la puresa de la vella parla.

Vegem-ho en els següents verbs d’ús corrent:

Verb AMANIR:

• Present indicatiu: AMANIX I AMANIXES I AMANIXEN (amb X)
• Present subjuntiu: AMANISCA I AMANISQUES I AMANISQUEN (amb S) 

Verb CRÉIXER:

• Present indicatiu: CREIX I CREIXES I CREIXEM I CREIXEU I CREIXEN
• Present subjuntiu: CRESCA I CRESQUES I CRESQUEM I CRESQUEU I CRESQUEN 

Verb VIURE:      .

• Present indicatiu: VISC
• Present subjuntiu: VISCA I VISQUEN

SINTETITZANT: El subjuntiu no s’escriu mai amb X.

METRO i METRE

Les paraules METRO i METRE es refereixen a conceptes diferents.

La paraula METRO és una reducció o acurtament de METROPOLITÀ, o siga: tren urbà, de la METRÒPOLI.

Quan ens referim a mesures lineals o de superfície hem d’usar la paraula METRE, que és la forma valenciana corresponent a la unitat de mesura universal.

I, per descomptat, usarem la forma METRE en tots els seus derivats, és a dir, en totes les paraules de la seua família: decàmetre, quilòmetre, decímetre, mil·límetre, etcètera.

I com deveu saber, però ho volem recordar, els símbols d’estes mesures o, si ho preferiu, les seues abreviatures, i també els de totes les mesures, siguen de longitud, de pes, de temps o qualsevol altra índole, no duen mai punt i s’escriuen igual en tots els idiomes per convenció internacional, ja que no es tracta pròpiament de lletres sinó de símbols, és a dir, són originàriament lletres que han perdut esta condició i que podríem considerar com a pictogrames, senyals o dibuixos.

Eixa és la raó per la qual la paraula QUILÒMETRE, que escrivim amb Q, té com a símbol o abreviatura una K i una M minúscules, com en tot el món.

EIS GIRS LINGÜÍSTICS O MANERES DE DIR

Moltes voltes diem expressions castellanes per desconeixement de les pròpies valencianes i no perquè no en tinguem en valencià. Una d’estes, que ha fet fortuna per ser molt gràfica i tindre una gràcia especial, és l’afegit: DE SOBAQUILLO.

Nosaltres, quan anem a passar el dia al camp o a la mar, ens enduem la BERENA o el RECAPTE, que és el menjar ja preparat que ens menjarem fred, ja siga companatge, embotit, conserva, ous durs, carn freda ...

El terme BERENA no ha de confondre’s amb el BERENAR, que es fa entre les dos menjades principals del dia, ja que BERENA significa MENJADA BREU O SIMPLE, sense l‘acompanyament habitual o les condicions que ens podem permetre en casa.

RECAPTE, com el seu nom ja ho indica, és el menjar que hem recaptat, replegat o recollit de casa sense massa pretensions culinàries.

Per tant, ben bé podrem dir, per exemple:

• Esta nit farem en la falla un sopar de recapte.
• Els pastors mengen quasi sempre de berena.
• Maria, prepara recapte, que dema anirem d’excursió a l’Aitana.
• El dinar de germanor de la fila serà de berena.
• Vam menjar opíparament de recapte en la Fontfreda.

Unes altres maneres d’expressar que cada u s’ha de dur el menjar de casa són les fórmules, l’una ben graciosa (encara que gramaticalment incorrecta) i l’altra ben il·lustrativa: DE PA-HI-PORTA, o bé D’ENTREPÀ o D’ENTREPANS. També hi ha els refranys: EL CONVIT DE SANT BRU SE’L PAGA CADASCÚ i AL CAMP VAS, EL QUE PORTES MENJARÀS.

Per exemple:

En el campament, els xiquets van menjar de calent, mentre que els pares ho vam

fer de pa-hi-porta.

Avís

Esta nit, a les 10, sopar de sant Bru, que es porta cadascú.

La directiva convida a vi i olives.

Demà, a les 2, dinar d’entrepans.

I una manera de dir que cadascú paga proporcionalment la consumició general és: a escoti I, més familiarment: 

                                                 

       A tant per cap

A tant per barba

A tant per u, sant Bru.