REFRANYS D’ANIMALS 23

Casa pobra, fora gos. Hi ha famílies tan pobres que no tenen ni sobres amb què alimentar un gos.

Cases i mules, les menys que pugues. Tot dóna faena i maldecap.

Cavall corrent, sepultura patent. (patent = declarada, certa) Els animals poden tenir reaccions imprevisibles, a més que la velocitat pot arribar a matar.

Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal. Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix.

Similar: A cavall regalat no li mires el dentat.

Cavall maleït, més ben lluït. (lluït = raspallat, engalanat) Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar aparentment més agradables.

Com: Gos maleït, el pèl més lluït.

Cavall tabaler, no l’espanta el brugit de pell seca. (tabal = timbal, tambor/ brugit = brogit, soroll)

Qui està acostumat a molt no pot espantar-se de poca cosa.

Cavall travat, cavall capat. (travar = lligar, nugar, fermar / capar = tranquil·litzar, amansir, calmar)

Qui està nugat o tancat no pot fer cap malifeta o endreça.

Contrari: El bou solt es llepa com vol.

Cavall vell no aprén trot nou. Les coses s’aprenen de jove perquè de vell costen moltíssim o resulten impossibles.

Connex: Al bou vell, canvia’l d’aire i deixarà la pell.

Cel de panxa de burra, pluja segura. (panxa de burra = gris i ple de penjolls arredonits) Anuncia pluja més o menys imminent, però no sempre plou.

Connex en castellà: Animales perezosos, tiempo tormentoso.

Cent anys fa que és mort el ruc i encara el cul li put. (put = atufa) Es diu d’algun mal record que es renova puntualment.

Com més avall, peix de més tall. ( tall = talla, gruix) Els grans peixos no solen ser ni superficials ni litorals, sinó d’altura.

Com més mar, més peix.

Com més maror, més peix.

De peix, com més maror més. En circumstàncies de desordre, els individus resulten presa fàcil.

Castellà: A río revuelto, ganancia de pescadores.

Com més petit és l’ocell, més becada. (becada = becotada, mos, mossegada) Sol passar que com més menut és l’individu, més desproporcionadament gran és la seua defensa.

Contraris:    Els bons perfums es guarden en flascons menuts.

La bona confitura es guarda en pots petits.

Similar en castellà: No hay enemigo paqueño.

Companyia de dos, el meu gos i jo.

Com: Més val estar a soles que mal acompanyat.

Similar: El gos és el millor amic de l’home.

Conforme l’ase, l’albarda. Les coses han de ser adequades i proporcionades (un castic, un remei, un treball...).

Similars:     Tal faràs, tal trobaràs.

Tal cul, tal braga.

Castellà: A tal señor, tal honor.

Criatures i gallines són raons de les veïnes. (raons = discussions, baralles) Les malifetes i les intromissions de xiquets i animals solen ser la causa de desavinences entre el veïnat més pròxim.

Crieu corbs i us trauran els ulls. És una reflexió en veu alta de qui s’ha desenganyat de persones malagraïdes.

Igual que: Fes bé al porc, que té bones xulles.

Castellà: Cría cuervos y te sacarán los ojos.

Crieu fills, crieu porcs. Similar a l’anterior.

REFRANYS D’ANIMALS 22

Cada ocell, el seu niu se’l fa bell.

Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada moixonet, el seu niuet. Normalment, cada u procura tenir el lloc on viu net i còmode per a estar-hi a gust.

Similars:     On s’està millor que en casa?

Com a casa, en ningun lloc.

Cada moixonet, el seu niuet.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

A l’ocellet, no li toques el niuet.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Cada ocell el seu reclam.

Cada ocell la seua cançó. Cal proveir el mitjà adequat per a l’objectiu que es pretén o per al gust de cada persona.

Cada ocellet s’alegra del seu cantet. Cada u sol estar satisfet de les seues coses i de ser com és.

Similars:     Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada poble la seua llengua, cada ocell la seua cançó.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Contrari: Ningun geperut es coneix la gepa.

Cada ovella, amb sa parella. (sa = la seua) Cal juntar-se amb els que són similars i afins a nosaltres: en fortuna,cultura, gustos...

Castellà:      Cada oveja, con su pareja.

Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell. (anyell= corderet, borreguet / vedell = joneguet, bouet) Per a ser feliç no calen grans coses.

Cada pardal fa el seu niu i cada camp vol un cultiu. Cada tros de terra té la seua composició química pròpia, per tant, no tots els camps poden produir el mateix.

Com: Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Similar:       Cada persona és un món.

Cada ratpenat busca el seu forat.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

A l’ocellet, no li toques el niuet. Cada u procura trobar el seu lloc en la vida o aconseguir algun objectiu, i quan s’ha aconseguit l’estabilitat o es té casa amb totes les comoditats, quasi ningú està disposat a canviar.

Similars:     Cada u en sa casa i Déu en la de tots.

Cada u en sa casa és rei.

Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Castellà: Bien está el pájaro en su nido.

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntes mai quant han costat. Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats.

Connex: De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, un per sos quefers.

Caldo de gallina té fama en medicina. Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible.

Similar:       El caldo de gallina ressussita els morts.

Similar en castellà: Caldo de gallina, a los muertos resucita.

Contrari en castellà: Cada día gallina, amarga la cocina.

Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol. Certament.

Similar: Els ulls fan la cara.

Cara de beat i ungles de gat. Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions.

Castellà: Cara de beato y uñas de gato.

Carn de cabra, carn amarga. Això diuen. El ben cert és que no en menja ningú.

Carn fina és un calamar i et pot emmascarar. Mai no podem tenir la certesa de com reaccionarà algú per educat que siga. (Els cefalòpodes expel·leixen tinta quan es veuen en perill.)

Similars:     Les aparences enganyen.

Similar en castellà:         Donde menos se espera salta la liebre.

Casa d’oronetes, casa de donetes. (oroneta = oreneta, orendella / doneta

= senyoreta, joveneta) Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat.

REFRANYS D’ANIMALS 21

Brunzit de mosquit, música de violí petit. Cert.

Burra i burret no van drets al molinet. Qui està criant, està més pendent de la cria que de la faena.

Similar:       Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.

Similar en castellà:         Al potro y al niño, con cariño.

Burro adornat busca mercat. S’aplica a qui va massa engalanat.

Veieu:         Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.

Burro esquilat, als vuit dies igualat. (esquilar = tondre, xollar, pelar)

Burro mal esquilat, als deu dies igualat. Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. (El temps, tot ho anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon.)

Burro parat no bota el tancat. Qui para, s’entreté o es distrau, deixa de produir.

Similars:     Barca varada/parada no fa jornada.

Contrari:     Mentre va el carro, fa soroll.

Castellà:      Barca varada no gana nada.

Busca l’ase, i va a cavall. Critica a qui, tenint molt, s’ocupa en misèries.

Similar en castellà:         Quien puede lo más, puede lo menos.

Cabra avesada a saltar fa de mal desavesar/devesar. (avesat =acostumat, habituat)

Cabra avesada a saltar salta i saltarà.

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà. Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

Castellà:      Quien tuvo, retuvo.

Donde hay, siempre queda.

Genio y figura hasta la sepultura.

La cabra tira al monte.

Cabra coixa no dorm. Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat.

Cabra en sembra, pitjor que nuvolat. (sembra = sembrat) Les cabres ho devoren tot i les seues peülles destrossen fins els marges.

Similar, l’expressió:        Fer més mal que un porc solt.

Cabra morta de fam no l’ha vista ningú. Qui és inquiet sempre troba la manera de sobreviure en qualsevol lloc o situació. (Al Sàhara, les cabres mengen cartó a falta d’una altra cosa.)

Cabra que tira cap a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde. No es pot desviar la inclinació natural de cada u.

Castellà:      La cabra tira al monte.

Caçant grills ningú es fa ric. (caçar grills = perdre el temps, passar el

temps) S’explica per si sol.

Igual que:   De donar, ningú es fa ric.

Cada ase s’enamora del seu bram. (bram = bramul, veu del burro) Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual.

Similar:       Hi ha ulls que s’enamoren de les lleganyes.

Similar, l’expressió:        Estar pagat de si mateix.

Similars en castellà:       No hay peor ciego que el que no quiere ver.

Sarna con gusto, no pica.

Similar en castellà, l’expressió:          No tener abuela.

Cada gall canta en el seu galliner.

Cada gall en son galliner canta molt bé. Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus.

Com:           Cada u en sa casa és rei.

Connex:       el següent.

Castellà:      Cada gallo canta en su muladar.

La casa de un hombre es su castillo.

Cada lloca governa sos pollets. (lloca = gallina que cria / sos = els seus) Similar a l’anterior.

Similar:       Cada u sap en sa casa on es penja el cresol.

Connex:       el precedent.

REFRANYS D’ANIMALS 20

Ase moí, o molt dolent o molt fi. (moí = de morro o tot ell negre o molt

fosc)

Tot ase moí, o molt dolent o molt fi.

Mula moïna, o molt falsa o molt fina.

Animal moí, fuit o fi. (fuit = fugit, escapat, escàpol) És una opinió semblant a aquella de “Home roig i gos pelut, abans mort que conegut”.

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenys. Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat.

Similar:       A la gallina forastera, tots la piquen.

Castellà:      Ir por lana y salir trasquilado.

Acabar como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando.

Salir el tiro por la culata.

Atureu-vos, mossén Raig, que la gossa va de part. Es diu quan algú pretén fer les coses massa de pressa o quan ha sorgit algun imprevist en l’execució d’algun procés.

Similar:       Despacito y buena letra.

Similars en castellà, les expressions: Hacer un alto en el camino.

         Hacer parada y fonda.

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines. (guineu = rabosa, guilla)La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida.

Similars:     Més sap el dimoni per vell que per dimoni.

Ensenya més la necessitat que la universitat.

Connex:       El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència.

Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes n’hi ha? Una.

Se li diu a qui acaba de dir o preguntar per alguna cosa òbvia.

Similar, l’expressió:        Haver descobert la sopa d’all.

Similars en castellà:       Ser la verdad de Pero Grullo (, que a la mano cerrada llamaba puño).

Ay, madrina, que eso ya me lo sabía.

Bella ploma, bell ocell. Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit.

Contrari:     L’hàbit no fa el monjo.

Bels de maig, belets d’octubre. Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets.

Bé sap lo gat la barba que llepa. (lo = forma antiga i dialectal de l’article

el)

Bé es llepa el gat després de fart. És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera. (El gat es llepa sempre la barba quan acaba de menjar.)

Similar:       El millor amic, prop del melic.

Castellà:      Bien se lava el gato después de harto.

El buey suelto, bien se lame.

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. (boc = cabrot, cabró, mardà) Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat.

Bon ou, bon poll. Les coses més grans i aparents solen donar

Bou llarg i rossí redó. Són les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany significa que cal saber escollir les coses més idònies per al fi que es busca.

Bou solt es llepa com vol. Qui és lliure pot fer el li apetisca.

Contraris:    T’has casat, t’has cagat.

Quan un home es casa, lliguen un bou i solten una vaca.

Bou vell llaura dret.

Bou vell, pas segur.

Bou vell, ratlla dreta. Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses.

Contrari:     Burra i burret no van drets al molinet.

Similars en castellà:       A burro viejo, no le cambies el camino.

A buey viejo no se le saca paso.

Connex en castellà:        Animales viejos, nunca cojos.

Bram d’ase no aplega al cel. (bram = bramul, veu del burro)

Brams d’ase no arriben al cel.

Brams d’ase no pugen al cel.

Brams d’ase no entren al cel. Els raonaments dels ignorants no són presos en consideració per qui sap més que ells.

Similars:     A plors de xiquet i cants de pardal, si hi fas cas, quedaràs mal.

Cant de pardal i plor de bagassa, prompte passa.

A música de brams, contrapunt de garrotada.

Castellà:      Maldición de puta vieja no llega al cielo.

A palabras necias, oídos sordos.

A chillido de cochino, silbido de matancero.

Similar:       No ofende quien quiere, sino quien puede.

Similar en castellà, l’expressió:          Escupir al cielo.

Contrari:     No se ha hecho la miel para la boca del asno.