REFRANYS D’ANIMALS 17

Bella ploma, bell ocell. Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit.

Contrari:     L’hàbit no fa el monjo.

Bels de maig, belets d’octubre. Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets.

Bé sap lo gat la barba que llepa. (lo = forma antiga i dialectal de l’article

el)

Bé es llepa el gat després de fart. És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera. (El gat es llepa sempre la barba quan acaba de menjar.)

Similar:       El millor amic, prop del melic.

Castellà:      Bien se lava el gato después de harto.

El buey suelto, bien se lame.

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. (boc = cabrot, cabró, mardà) Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat.

Bon ou, bon poll. Les coses més grans i aparents solen donar

Bou llarg i rossí redó. Són les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany significa que cal saber escollir les coses més idònies per al fi que es busca.

Bou solt es llepa com vol. Qui és lliure pot fer el que li apetisca.

Contrari: T’has casat, t’has cagat.

      Quan un home es casa, lliguen un bou i solten una vaca.

Bou vell llaura dret.

Bou vell, pas segur.

Bou vell, ratlla dreta. Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses.

Contrari:     Burra i burret no van drets al molinet.

Similars en castellà:       A burro viejo, no le cambies el camino.

A buey viejo no se le saca paso.

Connex en castellà:        Animales viejos, nunca cojos.

Bram d’ase no aplega al cel. (bram = bramul, veu del burro)

Brams d’ase no arriben al cel.

Brams d’ase no pugen al cel.

Brams d’ase no entren al cel. Els raonaments dels ignorants no són presos en consideració per qui sap més que ells.

Similars:     A plors de xiquet i cants de pardal, si hi fas cas, quedaràs mal.

Cant de pardal i plor de bagassa, prompte passa.

A música de brams, contrapunt de garrotada.

Castellà: Maldición de puta vieja no llega al cielo.

     A palabras necias, oídos sordos.

     A chillido de cochino, silbido de matancero.

Similar:       No ofende quien quiere, sino quien puede.

Similar en castellà, l’expressió:          Escupir al cielo.

Contrari:     No se ha hecho la miel para la boca del asno.

REFRANYS D’ANIMALS 16

Animal moí, fuit o fi. (fuit = fugit, escapat, escàpol) És una opinió semblant a aquella de “Home roig i gos pelut, abans mort que conegut”.

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenys. Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat.

Similars:               A la gallina forastera, tots la piquen.

Castellà:               Ir por lana y salir trasquilado.

Acabar como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando.

Salir el tiro por la culata.

Atureu-vos, mossén Raig, que la gossa va de part. Es diu quan algú pretén fer les coses massa de pressa o quan ha sorgit algun imprevist en l’execució d’algun procés.

Similars:Despacito y buena letra.

Similars en castellà, les expressions: Hacer un alto en el camino. Hacer parada y fonda.

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines. (guineu = rabosa, guilla) La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida.

Similars:               Més sap el dimoni per vell que per dimoni.

Ensenya més la necessitat que la universitat.

Connex:       El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència.

Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes n’hi ha? Una.

Se li diu a qui acaba de dir o preguntar per alguna cosa òbvia.

Similar, l’expressió:        Haver descobert la sopa d’all.

Similars en castellà:       Ser la verdad de Pero Grullo (, que a la mano

cerrada llamaba puño).

Ay, madrina, que eso ya me lo sabía.

REFRANYS D’ANIMALS 15

A Santa Llúcia, un pas de puça. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal.

Connex:       A Nadal, un pas de pardal.

Ase d’Arcàdia, carregat d’or, i menja palla. Es diu de qui viu precàriament estant envoltat d’opulència.

Similars en castellà        Al miserable y al pobre, la pena doble.

Similar en castellà, l’expressió:          Estar en una jaula de oro.

Ase de molts, els llops se’l mengen. (ase = ruc = burro)

Ase de molts, el llop se’l menja.

Bestiar de molts, el llop se’l menja. En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorantse o perdent-se.

Similars:               Tots al sac, i en sac en terra.

Molts pilots perden un barco.

Faena de dos, merda de gos.

Castellà:      Asno de muchos, lobos se lo comen.

Ganado de muchos, el lobo lo come.

Ovejas de muchos, lobos las comen.

Ovejas de todos, cómenla lobos.

Hacienda de muchos, la come el lobo.

El ganado baldío o de muchos amos, pronto encuentra al lobo.

La vaca baldía o de muchos años, pronto encuentra al lobo.

Unos por otros, la casa sin barrer.

A caballo ajeno, espuelas propias.

Connex en castellà:        Bestia prestada, mal comida y bien caminada.

Ase moí, o molt dolent o molt fi. (moí = de morro o tot ell negre o molt

fosc)

Tot ase moí, o molt dolent o molt fi.

Mula moïna, o molt falsa o molt fina.

REFRANYS D’ANIMALS 14

A pardal vell, gàbia nova. La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius.

Com:           A burro vell, albarda nova.

Similars::    Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.

Alaba’t, ruc, que a vendre et duc.

Castellà:      A buey viejo, cencerro nuevo.

Aquell que renta el cap al burro perd temps i sabó. Critica els que perden el temps en ocupacions inútils.

Similars:     Qui no té res que fer, el gat pentina.

Aquesta coa no és d’aquest vedell. (coa = cua / vedell = jònec, joneguet, bouet) Es diu quan hi ha alguna cosa que no casa, que no quadra, i que ens dóna la sensació d’estar feta amb trossos postissos.

Similar, l’expressió:        Anar disfressat.

A qui és burro, que l’albarden. (albardar = posar albardes, carregar-li pes) Qui té poc cervell o poca educació no mereix la consideració dels altres.

Castellà:      Ignorante graduado, asno albardado.

Similars en castellà:       Quien nace burro, burro muere.

A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina. (fer el mandra = fer el manta = fer el gos) És un retret que se sol dir quan no s’aprecia el treball o l’esforç d’algú i, en canvi, es premia o s’alaba a qui s’ha esforçat poc o no gens.

A qui té abelles mai no li han faltat bones postres. Gran veritat.

Similars en castellà:       Al que entre la miel anda, algo se le pega.

Aranya per terra, tapa la gotera. És molt significatiu que qui viu pels alts baixe al terra.

A rata sadolla, forment li amarga. (sadoll = fart, tip, ple, assaciat) Significa que qui té béns o està servit no presta atenció a coses que als altres els atraurien.

Arrancada de cavall i parada de rossí. (rossí = burro vell)

Arrancada de cavall i parada de somera. (somera = mestís de cavall i burra o de burro i egua). El refrany critica aquells que comencen les coses amb gran interés i il·lusió i les abandonen promptament. (Els cavalls fan arrancades brusques, mentre que els burros i les someres, quan s’entossudeixen, es paren de repent i no hi ha qui els faça moure.)

REFRANYS D’ANIMALS 13

A Nadal creix el dia un pas de pardal. (pardal = ocell menut) A partir del 24 de desembre s’allarga el dia, com a partir del 24 de juny va acurtant-se el temps de llum solar.

Connex:                A Santa Llúcia, un pas de puça.

Animal de pic no fa a l’amo ric. (pic = bec) Les aus no solen donar beneficis perquè mengen molt.

Animal que no conegues, no li vages per darrere. Cal tractar amb sinceritat les persones, perquè si s’actua amb traïdoria o per procediments anormals poden sentir-se, a més de sorpreses, amenaçades. En el cas d’un animal, pot atacar de repent.

Similars:               Gos que no conegues, no li toques les orelles.

Animal que no coneixes, no li gastes bromes.

Animal/Pardal que vola, a la cassola.

Animal que vola, cap a la cassola. Significa que no s’ha de desaprofitar cap ocasió.

Castellà:               Pájaro que vuela, a la cazuela.

Similars en castellà:       A gana de comer, no hay mal pan.

A buen hambre, no hay pan duro.

Any de molta sardina, mal any. Els preus abaixen quan hi ha molta producció.

Any d’ocells, any de fam.

Any d’ocells, any de tropells

Anyada d’ocells, anyada de fam. Si abunden els ocells, devoraran prompte els grans de qualsevol cereal.

Contrari:     Al camp on van molts ocells, Déu hi envia gra.

Any d’ovelles, any d’abelles. Significa que si l’any és plovedor hi haurà pastos per a alimentar bé el ramat i moltes plantes faran flor, les quals atrauran i alimentaran els insectes pol·linitzadors.

A on està el gos, se’n va el gat. Habitualment, els gats defugen els gossos; encara que quan tots conviuen en una mateixa casa, pot ocórrer al revés.

Similars:     El peix gran es menja el xicotet.

Similars en castellà:       Donde hay patrón no manda marinero.

GRIPAU

Vos deixe  (amagat en el gripau) un quadern que vos ajudarà a redactar textos, treballs, comentaris, apunts… a tots aquells que estudieu en valencià o feu assignatures en valencià en ensenyament secundari o primers cursos universitaris.

És un material pràctic i de consulta ràpida que té com a objectiu ajudar a millorar el model de llengua.

© Secretariat de Promoció de Valencià. Universitat d’Alacant.

AMB DATA I EN DATA

En el llenguatge administratiu, totes dues expressions són correctes, però tenen significats diferents. Amb data indica la data de redacció o d’expedició d’un document, és a dir, la data que hi consta. En canvi, en data indica el temps en què un fet s’ha esdevingut o s’ha de dur a terme, és a dir, la data en què es rep o es presenta un document. Així, direm, per exemple: 

·        Us faig saber que a la citació amb data 26 de setembre del 2011, que vaig rebre en data 30 de setembre del 2011, no esmenteu... (es tracta d’una citació on hi havia escrita la data del 26 de setembre, data d’emissió del document, i que va arribar al destinatari el dia 30).

L’ús de la preposició de darrere de data és opcional (En data de 17 d’octubre...; Us faig saber que a la citació amb data de 26 de setembre...). És important, però, que es mantinga l’opció escollida dins del text per tal de garantir la coherència.

Una construcció equivalent a l’expressió amb data (de) és de data (de), tot i que en l’àmbit administratiu és més usual la primera. Per exemple: 

·        El document de data (de) o amb data (de) 20 de maig no va arribar fins ahir.