A carn de llop, dent de gos. La solució a cada problema ha de ser proporcionada.
Com: A carn dura, dent aguda.
Similar: Un clau en trau un altre.
Similar en castellà: A pan duro, hambre de tres días.
A ase magre, tot són mosques. ( magre= prim, escanyolit)
A ca magre, moltes puces. (ca= gos, cànid, espècide Canis lupus)
A burro flac, tot són puces. (flac= magre, prim)
A cavall magre no li falten mosques.
A gos flac, puces amb ell.
A gos vell, puces en ell.
Ase flac, tot ple de mosques.
Ase nafrat, tot són mosques.
Bloc de suport per a l'alumnat de valencià dels graus mitjà i superior del professor de l'escola d'adults de l'Alcúdia: Ximo Martínez
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
UNITAT 01 EL VOCALISME
VOCALISME TÒNIC
VOCALISME TÒNIC
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la E és oberta
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca),estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
6. Recordem que el feble –Ho segons el context passa a pronunciar-se com a W Portar-ho (portaro) però li ho porta (liuporta), ho admet (uadmet)
VOCALISME ÀTON
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals E i A
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:
nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar
arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina
llançar/llençar
Vacil·lacions entre la a i la e–
En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com A .
En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la E
Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll
(*bascoll), gegant (*jagant), asencer (*sancer), llençol (*llançol). En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).
És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe),annex (*annexe),pretext (*pretexte).–
Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i: Hem d'evitar
pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll(*ginoll), coneixement (*coneiximent), (*naiximent). Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.
Vocalisme: hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans.
S’escriuen amb A
afaitar avaria posa
ambaixada extraversió rancor
arravatar latrina sanefa
assassí maragda Sardenya
avaluar picaporta avantatge
barnús, comanador , davall, davanter , desfilada, destrossa , encomanar, escaparata, estrella, extraversió,florera, hematia, latrina, maragda, melanconia, marenga, pesta, picaporta, potinga, racó, ramat, rancúnia, raspall, sarró, tríada.
S’escriuen amb E
ametista esternudar ràfega genoll
assemblea ferm resplendor bescoll
ebenista felea revenja gelea
efeminat honestedat santedat lleuger
empar/emparar javelina següent llençol
Empordà litre seguretat lineal
enyorar meravella sergent esperit
eruga metre vernís dejú
estendard monestir estora gener
alcàsser, ambre, ànec, anemone, arrosser, autodidacte, batedor, beina, bescuit, canceller, cànem, casella, Castella, Caterina, compte, crisàlide, deute, disfressar, , endeví, enginyer, engonal, envair, enyorar, ermini, escafandre, espàrrec, estella, galàpet, gelea, gegant, incòmode, llepar, maresme, orfe, orgue, pediatre, percentatge, poetessa, polseguera, psquiatre, rave, rombe, santedat, sucre, tebi, teler, tempteig, terrina, tirera, tràfec, trescar, tríade, vescomte, xemeneia, Xúquer...
punxeu per a escoltar els diferents sons de la nostra llengua
S’escriuen amb I
ambigüitat declivi mantenidor desimboltura
antiguitat diabetis nucli
arri! eclipsi ordinador
ciment infermeria penis
contemporània làctia sobirania
contenidor línia Tunis
acordió, , arri, barrina, calcària, cerimònia, ciment, clivella, còrnia, cuir, desimbolt, ermini, infermer, Magrib, minvar, orquídia, òssia, piga, pilota, proveïdor, tenir, tinença, Tunísia, Xàbia...
S’escriuen amb O
aixovar conservadorisme estoig joventut
rigorós resplendor assortir cònsol
estora monyó robí Torí
atordir cobrir estrafolari nodrir
Romania avorrir-se corba expenedoria
ordir rossinyol bordell croada
fonament pèndol sofrir Bordeus
dolç furóncol ploma sorgir
Borriana durador governamental podrir
sospir botifarra embotit gropa
polir tamboret brúixola Empordà
Hongria pols temorós calorós
escàndol hongarés polsar títol
capítol escodrinyar Joan polvoritzar
tolit cartolina escopir joglar
rètol tomba complir escrúpol
joguet retolador torbar colobra
esdrúixol rostir torró tomaca
assortir, atribolar, bambolina, botifarra, calorós, carboncle, coberteria, cobrir, conservadorisme, croada, engolir, escodrinyar, esdrúixol, estora, Guipúscoa, monyó, mostela, nodrir, orfe, pertorbar, polpa, polsera, porpra, regidoria, roí, Romania, rostir, soldà, tenidoria, Terol, tonyina, Torís, triomfar.
S’escriuen amb U
ateu fòrum sèrum titulació
ateneu globus sufocar bufetada
muntanya supèrbia butxaca muntar
suportar cacau museu tipus
cautxú pireu turmell escull/escullera
pirineus tramuntana fetus porus
trofeu focus ritu turment
juvenil
balustrada, butlletí, butxaca, cacau, cua, escull, escullera, estèrnum, estiu, europeu, fetus, fòrum, furóncol, globus, harmònium, liceu, munt, muntanya, muntar, museu, Pius, Pireu, porus, qualificar, rancúnia, suborn, supèrbia, suport, tipus, trofeu, vàlua.
Mot primitiu | Pseudoderivat |
boca | bucal |
capítol | capitular |
corb, corba | curvatura, curvilini |
doble | duplicar |
home | humà, humanisme |
jove, joventut | juvenil |
món | mundà, mundial |
nodrir | nutrició |
títol | titular |
dilluns, 28 de novembre del 2011
REFRANYER D'ANIMALS 02
- Quan la xixella baixa la muntanya, encén foc i entra a la cabanya. ( xicella= colom salvatge, sorita, tudesca, todó). Quan ocells de mar o de muntanya busquen l'empara i la seguretat de la terra plana és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen.
Connex: Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina.
Castellà: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y
guante.
Similar en castellà: Cuando la gaviota visita al labrador, mal le va al pescador.
Contraris en castellà: Si al mar van las gaviotas, marinero a las escotas.
Si la alondra alto vuela es porque el
buen tiempo llega.
- Acabat el juny, no canta el cucut. (això diuen)
- A cada porc li arriba el seu Sant Martí. (11 de novembre). Pretén infondre confiança que el roí pagarà un dia la seua culpa.
Castellà: A cada pez le llega su vez.
A todo cero le llega su San Martín.
A todo puerco gordo le llega su San Martín.
A cada guajalote le llega su nochebuena.
A todo chompipe se le llega su 31.
A cada uno da Dios el castigo que merece.
Similars en castellà: A su tiempo maduran las brevas.
A su tiempo maduran las uvas.
Por San Martino mata el pobre su cochino, y por San Andrés, el rico, los tres.
Contraris en castellà: A cada capillita le llega su fiestecita.
A cada santo le llega su día.
REFRANYER D'ANIMALS
- A animal donat no li poses peròs. (posar peròs = traure defectes)
- A burro donat no li mires l'ouera. (= l'escrot)
- A cavall donat no li mires el dentat. (dentat = dentició, dentadura)
- A cavall donat no li mires el pèl.
- Quan et regalen un cavall no li mires les dents. Accepta els regals com te'ls donen, ja que s'acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia.
Castellà: A caballo regalado no le mires el diente.
A caballo regalado no se le miran los dientes.
A burro dado no se le ve el colmillo.
- Abellerols per l'horta, tanca la porta. (abellerol = pardal blau, verd i groc de l'espècie Merops aplaster)
- Quan la gavina va a l'horta, encén el foc i tanca la porta.
- Quan veges la gavina per l'horta, entra llenya, fes foc i tanca la porta.
- Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta.
- Quan arriva l'ull de bou, fred al nas i manta al coll. (ull de bou= ocellet verdós i grisenc, Troglodytes parvulus)
diumenge, 27 de novembre del 2011
METGE I MÈDIC
La paraula METGE és un nom, un substantiu, mentre que la paraula MÈDIC és un adjectiu. Tenen, o han de tindre, per tant, uns usos diferents l'una de l'altra.
De manera que, parlant i escrivint correctament, mencionarem, a títol d'exemples:
Pot comprar el certificat mèdic en qualsevol estanc.
Que el seu metge de família li estenga una recepta mèdica.
Les atencions mèdiques o clíniques es dispensen a tots per igual.
La classe mèdica és el conjunt o col·lectiu de metges.
La revisió mèdica, com el mateix terme indica, no la pot fer ningú que no siga metge.
De manera que, parlant i escrivint correctament, mencionarem, a títol d'exemples:
Pot comprar el certificat mèdic en qualsevol estanc.
Que el seu metge de família li estenga una recepta mèdica.
Les atencions mèdiques o clíniques es dispensen a tots per igual.
La classe mèdica és el conjunt o col·lectiu de metges.
La revisió mèdica, com el mateix terme indica, no la pot fer ningú que no siga metge.
FULLA I FULL
Una FULLA és l'expansió laminar, normalment verda, que permet respirar als vegetals, mentre que UN FULL és una làmina, un plec de paper d'unes dimensions determinades, aproximadament les d'un foli, que és un tipus molt concret de full,
No hem de confondre'ls per influència del castellà, com a vegades passa.
Vegem-ne alguns exemples:
Els cucs de seda mengen fulles de morera, però si encara no n'hi ha es conformen amb fulles d'encisam.
En primavera, molts arbres fullen, és a dir, trauen fulles.
Hi ha animals que es camuflen adoptant la forma o el color de les fulles del seu entorn.
En la manifestació per la pau es llançaren fulls de quasi tots els colors polítics.
Un full normalitzat A-4 és un poquet més gran que el full holandés.
Passa'm fulls usats, que els reaprofitaré per a anotacions en brut.
Per a assecar fulles, posa-les dins de fulls plegats i posa'ls damunt un llibre gros per uns dies.
RECAPITULEM: Una FULLA és un element vegetal, mentre que UN FULL és un material d'escriptori.
No hem de confondre'ls per influència del castellà, com a vegades passa.
Vegem-ne alguns exemples:
Els cucs de seda mengen fulles de morera, però si encara no n'hi ha es conformen amb fulles d'encisam.
En primavera, molts arbres fullen, és a dir, trauen fulles.
Hi ha animals que es camuflen adoptant la forma o el color de les fulles del seu entorn.
En la manifestació per la pau es llançaren fulls de quasi tots els colors polítics.
Un full normalitzat A-4 és un poquet més gran que el full holandés.
Passa'm fulls usats, que els reaprofitaré per a anotacions en brut.
Per a assecar fulles, posa-les dins de fulls plegats i posa'ls damunt un llibre gros per uns dies.
RECAPITULEM: Una FULLA és un element vegetal, mentre que UN FULL és un material d'escriptori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)