UNITAT 01 EL VOCALISME
VOCALISME TÒNIC
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la E és oberta
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte
Casos en què la O és oberta
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/-olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca),estrofa,fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
6. Recordem que el feble –Ho segons el context passa a pronunciar-se com a W Portar-ho (portaro) però li ho porta (liuporta), ho admet (uadmet)
VOCALISME ÀTON
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals E i A
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:
nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar
arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina
llançar/llençar
Vacil·lacions entre la a i la e–
En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar, estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com A .
En un nivell formal de pronúncia, però, hem de mantenir la E
Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll
(*bascoll), gegant (*jagant), asencer (*sancer), llençol (*llançol). En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat(*fredat).
És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix (*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe),annex (*annexe),pretext (*pretexte).–
Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i: Hem d'evitar
pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll(*ginoll), coneixement (*coneiximent), (*naiximent). Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.
Vocalisme: hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans.
S’escriuen amb A
afaitar avaria posa
ambaixada extraversió rancor
arravatar latrina sanefa
assassí maragda Sardenya
avaluar picaporta avantatge
barnús, comanador , davall, davanter , desfilada, destrossa , encomanar, escaparata, estrella, extraversió,florera, hematia, latrina, maragda, melanconia, marenga, pesta, picaporta, potinga, racó, ramat, rancúnia, raspall, sarró, tríada.
S’escriuen amb E
ametista esternudar ràfega genoll
assemblea ferm resplendor bescoll
ebenista felea revenja gelea
efeminat honestedat santedat lleuger
empar/emparar javelina següent llençol
Empordà litre seguretat lineal
enyorar meravella sergent esperit
eruga metre vernís dejú
estendard monestir estora gener
alcàsser, ambre, ànec, anemone, arrosser, autodidacte, batedor, beina, bescuit, canceller, cànem, casella, Castella, Caterina, compte, crisàlide, deute, disfressar, , endeví, enginyer, engonal, envair, enyorar, ermini, escafandre, espàrrec, estella, galàpet, gelea, gegant, incòmode, llepar, maresme, orfe, orgue, pediatre, percentatge, poetessa, polseguera, psquiatre, rave, rombe, santedat, sucre, tebi, teler, tempteig, terrina, tirera, tràfec, trescar, tríade, vescomte, xemeneia, Xúquer...
punxeu per a escoltar els diferents sons de la nostra llengua
S’escriuen amb I
ambigüitat declivi mantenidor desimboltura
antiguitat diabetis nucli
arri! eclipsi ordinador
ciment infermeria penis
contemporània làctia sobirania
contenidor línia Tunis
acordió, , arri, barrina, calcària, cerimònia, ciment, clivella, còrnia, cuir, desimbolt, ermini, infermer, Magrib, minvar, orquídia, òssia, piga, pilota, proveïdor, tenir, tinença, Tunísia, Xàbia...
S’escriuen amb O
aixovar conservadorisme estoig joventut
rigorós resplendor assortir cònsol
estora monyó robí Torí
atordir cobrir estrafolari nodrir
Romania avorrir-se corba expenedoria
ordir rossinyol bordell croada
fonament pèndol sofrir Bordeus
dolç furóncol ploma sorgir
Borriana durador governamental podrir
sospir botifarra embotit gropa
polir tamboret brúixola Empordà
Hongria pols temorós calorós
escàndol hongarés polsar títol
capítol escodrinyar Joan polvoritzar
tolit cartolina escopir joglar
rètol tomba complir escrúpol
joguet retolador torbar colobra
esdrúixol rostir torró tomaca
assortir, atribolar, bambolina, botifarra, calorós, carboncle, coberteria, cobrir, conservadorisme, croada, engolir, escodrinyar, esdrúixol, estora, Guipúscoa, monyó, mostela, nodrir, orfe, pertorbar, polpa, polsera, porpra, regidoria, roí, Romania, rostir, soldà, tenidoria, Terol, tonyina, Torís, triomfar.
S’escriuen amb U
ateu fòrum sèrum titulació
ateneu globus sufocar bufetada
muntanya supèrbia butxaca muntar
suportar cacau museu tipus
cautxú pireu turmell escull/escullera
pirineus tramuntana fetus porus
trofeu focus ritu turment
juvenil
balustrada, butlletí, butxaca, cacau, cua, escull, escullera, estèrnum, estiu, europeu, fetus, fòrum, furóncol, globus, harmònium, liceu, munt, muntanya, muntar, museu, Pius, Pireu, porus, qualificar, rancúnia, suborn, supèrbia, suport, tipus, trofeu, vàlua.
Mot primitiu | Pseudoderivat |
boca | bucal |
capítol | capitular |
corb, corba | curvatura, curvilini |
doble | duplicar |
home | humà, humanisme |
jove, joventut | juvenil |
món | mundà, mundial |
nodrir | nutrició |
títol | titular
|
