A barca vella, veles noves. La vellesa només es pot intentar dissimular decorant-la. A vegades es diu de qui és presumit.
Similar: Com més vell és l’ocell, més estira el plomatge.
Castellà: A buey viejo, cencerro nuevo.
A casa vieja, puertas nuevas.
A rocín viejo, cabezadas nuevas
A burra que crie no li digues arre.
Somera que té pollí, no va mai dreta al molí. (pollí=burret)
Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària.
A cada porc li ve/arriba el seu Sant Martí. Les diades de Sant Martí (11 de novembre) i de Sant Antoni (mitjan febrer) són les dates en què tradicionalment es fa la matança del porc de casa. En aquest cas es tracta d’una confortació a si mateix quan algú ens ha fet una mala passada i esperem que les circumstàncies li la facen pagar.
Castellà: A cada puerco le llega su San Martín
Similar: Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.
A ca gros no cal dir-li quisso. (quisso=gosset, cadell. Es diu “quisso-quisso” als gossos com “mix-mix” als gats per a cridar-los l’atenció). Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial.
Similar: A gata vella, no li digues moixeta.
Similar en castellà: A pàjaro viejo no le sacas las plumas.
A casa de l’hortolà sempre és més gros el marrà. (marrà o mardà= mascle de l’ovella). Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran.
Castellà: En casa del Herrero, cuchillo de palo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada