Una característica estructural del valencià és que, per a expressar la idea de finalitat, solem usar la preposició A davant del verb en infinitiu, mentre que el castellà sol utilitzar la preposició EN.
Per exemple, quan en castellà es diu:
Aquesta particularitat es produeix quan en la frase, un dels verbs, exactament l’últim de l’oració, i sempre en infinitiu, expressa la finalitat, l’objectiu, el fi, la pretensió, la meta de tot l’enunciat de la frase.
Per exemple, diem:
· Es negava a contestar
· Em vaig posar a redactar un informe
· Es disposen a pintar un mural
· No hi ha res a fer
· ¿Ja has portat la ràdio a reparar?
· Si teniu alguna cosa a dir o alguna objecció a fer ... No penses a reclamar ni a protestar
Per tant, recordem: La FINALITA T sol expressar-se amb la preposició A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada