REFRANYS D’ANIMALS 12

Al qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell. (mesell = infestat del paràsit triquina) Significa que a les persones egoistes no els fa profit el benefici. És un desig que es formula contra qui no comparteix res amb ningú o no vol fer-ho en un determinat moment.

Com:    Qui tot ho vol, tot ho perd.

Similar en castellà:        A quien vive pobre por morir rico, llámale borrico.

La avaricia rompe el saco.

Als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins. (bocí = tros de menjar i, també, colp) Vol dir que s’ha d’educar convenientment a les persones quan són joves.

Contrari:               S’agafen més mosques amb mel que amb fel.

Similar en castellà l’expressió:                    Atar corto.

Als nius que són d’antany, no hi ha moixonets d’enguany. (antany = antigament / moixó = ocell, pardal) Resulta inútil esperar que les circumstàncies del temps passat perduren o es reproduïsquen fins al present.

Similar en castellà:    

                                 Agua pasada no mueve molino

                                 Cualquier tiempo pasado fue mejor.

A mala hora, el gos no lladra. Ens fa la impressió que els gossos només lladren quan ens molesten, i realment lladren quan perceben sensacions (les vibracions d’un terratrèmol, sorolls inhabituals o artificials...).

Amb dones i amb bèsties no vages a festes. Les festes són a vegades origen de baralles entre els homes, sobretot quan hi ha dones pel mig, però també el comportament d’un animal pot ser l’origen de la discòrdia.

Connex:       Les festes, per a molts són pestes.

Amb el cantar es coneix l’ocell i amb el parlar el cervell.

Al cant es coneix l’ocell; a la paraula, el cervell.

El cap fa l’home i la cua fa l’ocell. Per la manera d’expressar-se es coneix l’espècie i el nivell intel·lectual i moral de cada u.

Amb el cuc es pesca l’anguila.

Amb un cuc lleig es pesca un bell peix. A vegades, amb la cosa més simple o insospitada es pot aconseguir un benefici o un objectiu.

Contrari:               Per un clau es va perdre una guerra.

Amor de gats, marrameus i arraps. Es diu de les relacions turmentoses.

Connex:                Gener, mes dels gats.

Castellà:               El amor de los gatos, a voces y por los tejados.

Amor de asno, coz y bocado.

NOSALTRES ELS VALENCIANS

Vos deixe aquesta joia de les nostres lletres. El 1962 J. Fuster publicà Nosaltres, els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), llibre en el qual proposa la "reconstrucció nacional" del País Valencià dins el marc dels territoris de parla catalana.

VÍDEOS PER A APRENDRE VALENCIÀ

La fundació Ramon Llull ha publicat 20 vídeos molt interessants que presenten situacions de la vida quaotidiana on fan servir la llengua ( en oriental).
Hi ha la transcripció fonètica del diàleg, en context de la comunicació i aspectes de gamàtica i de lèxic.
Si voleu fer una ulladeta, només cal que feu clic al logo.

RESUM BREU DE GRAMÀTICA

Ací hi ha un resum de gramàtica breu de la Universitat de Barcelona.
Punxeu ACÏ, al logo,per a consultar-ho.

MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)

Es tracta d’un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica.

Pot anar anteposat o posposat a l’element que modifica però, compte! Perquè assumeix valors diferents en cada cas.

1.     Anteposat → estableix una relació d’identitat o de semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.

Estructura

                                   mateix

                              mateixa

determinant  +                         + nom

                                   mateixos

                                   mateixes

Ex.

Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada.

Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.

2.     Posposat → s’usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d’aquest i no d’altre.

              Estructura

                      nom

                      pronoms personals  + mateix (masculí, singular)

                      adverbis

Ex

Avui mateix

Ell mateix

La frontera mateix

També s’usa per a reforçar els pronoms reflexius (concordarà en gènere i nombre)

                   Ex

Maria sempre parla de si mateixa.

Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos

Però, farem un mal ús de l’indefinit mateix si l’emprem en formes que reflecteixen els esquemes del castellà, com ara:

1.     Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà, mismo)    

Ex

És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?

És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?

*Després de redactar l’acta van enviar un còpia de la mateixa a tots els membres de la comissió.

Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.

2.     Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)

Ex

*El mateix entrenador la va avisar.

L’entrenador mateix la va avisar.

Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:

1.     Tinga valor emfàtic

Ex: El president mateix va concloure l’acte

2.     Tinga valor d’identitat o de repetició

Ex: Aquestes firmes són de la  mateixa persona

RECORDEU!

         La combinació de :

                   Preposició + el mateix/ la mateixa/ els mateixos/les mateixes

Quan faça funció de pronom s’ha de canviar per:

         –un pronom feble (EN/HI)

         –un possessiu

NETEJA i NETEDAT

Estos dos termes, tan similars, es presten a confusió, però hem d’ac1arir que el primer substantiu, NETEJA, denota l’acció o activitat de netejar, mentre que el segon d’aquests, NETEDAT, és l’estat resultant del primer.

Vegem-ho en els següents exemples:

·        L ‘empresa ha aprofitat les vacances del personal per a fer neteja general.

·         Acabe de contractar una senyora de la neteja.

·        Este radiador ja necessita una neteja.

·        En els hospitals hi ha una gran netedat.

·        Quan es fa neteja a fons es veu una gran netedat.

On hi ha netedat no cal fer neteja

REFRANYS D’ANIMALS 11

Al bou vell, muda’l d’aire i deixarà la pell. (deixar/fer la pell = estirar la

pota = morir-se)

Al bou vell, muda-li el pessebre i se’n farà la pell. Tots els éssers vius vells estan habituats a costums crònics i no poden adaptar-se als canvis. (Moltes persones ancianes es moren en quedar-se viudes, en ser internades en asils, hospitals..., i molts animals tancats en zoològics no es reprodueixen o rebutgen les cries.)

Castellà:      Al burro viejo no se cambia el pesebre.

Similar castellà:    A burro viejo, no le cambies el camino.

A burro negro, no le busques pelo blanco.

Loro viejo no aprende a hablar.

A la res vieja, alíviale la reja.

Al cavall desenfrenat, mira’l de lluny i amagat.S’ha d’actuar amb precaució amb qui ha deixat de comportar-se normalment perquè no sabem com pot reaccionar.

Similars:     Al boig i al borratxo, donar-los aire.

Castellà:      Al perro cuando ladra no se le tapa la boca.

Al gos ronyós tots l’aventen. (aventar = aücar, aüixar) Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes.

Similars:     Tots fan llenya de l’arbre caigut.

Castellà:      Al perro flaco todo se le vuelven pulgas.

A buey viejo no le falta garrapata.

Todos hacen leña del árbol caído.

Parientes y trastos viejos, pocos y lejos.

“Alguna cosa és” -digué en veure un os el llebrer. (llebrer = raça de gos

caçador)No s’han de menysprear les coses menudes, ja que tot té major o

menor importància, encara que estiguem acostumats que no ens falte de res i inclús al bo i millor.

Igual que:   Més val poc que res.

Similars:     A casa de llebrers, no hi busques engrunes.

Castellà:      Algo es algo, dijo al ver un hueso el galgo.

Castellà, les expressions: Algo es algo.

Menos da una piedra.

Al lloc de la guineu, qui se n’alça ja no hi seu. (guineu = guilla = rabosa)

Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem.

Com:           Cadireta de València, el que s’alça no s’assenta.

Similars:     Qui estiga bé, que no es menege.

No deixes sendes velles per novelles.

Castellà:      Quien se fue a Sevilla perdió su silla.

Similar castellà:    Quedar como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando.

Allà on hi ha galls, no hi canten gallines. No s’ha de pretendre ser més que algú que siga superior en coneixements, poder...

Castellà:      Donde hay patrón no manda marinero.

Similar en castellà:         El que paga, manda.