diumenge, 18 de març del 2012

REFRANYS D’ANIMALS 19

A pardal vell, gàbia nova.La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius.
Com:           A burro vell, albarda nova.
Similars:     Alaba’t, ruc, que a la fira et duc.
Alaba’t, ruc, que a vendre et duc.
Castellà:      A buey viejo, cencerro nuevo.

Aquell que renta el cap al burro perd temps i sabó. Critica els que perden el temps en ocupacions inútils.

Similar:       Qui no té res que fer, el gat pentina.

Aquesta coa no és d’aquest vedell. (coa = cua / vedell = jònec, joneguet, bouet) Es diu quan hi ha alguna cosa que no casa, que no quadra, i que ens dóna la sensació d’estar feta amb trossos postissos.

Similar, l’expressió:        Anar disfressat.

A qui és burro, que l’albarden. (albardar = posar albardes, carregar-li pes) Qui té poc cervell o poca educació no mereix la consideració dels altres.

Castellà:      Ignorante graduado, asno albardado.
Similar en castellà:         Quien nace burro, burro muere.

A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina. (fer el mandra = fer el manta = fer el gos) És un retret que se sol dir quan no s’aprecia el treball o l’esforç d’algú i, en canvi, es premia o s’alaba a qui s’ha esforçat poc o no gens.
A qui té abelles mai no li han faltat bones postres. Gran veritat.

Similar en castellà:         Al que entre la miel anda, algo se le pega.

Aranya per terra, tapa la gotera. És molt significatiu que qui viu pels alts baixe al terra.
A rata sadolla, forment li amarga. (sadoll = fart, tip, ple, assaciat) Significa que qui té béns o està servit no presta atenció a coses que als altres els atraurien.
Arrancada de cavall i parada de rossí. (rossí = burro vell)
Arrancada de cavall i parada de somera. (somera = mestís de cavall i burra o de burro i egua) El refrany critica aquells que comencen les coses amb gran interés i il·lusió i les abandonen promptament. (Els cavalls fan arrancades brusques, mentre que els burros i les someres, quan s’entossudeixen, es paren de repent i no hi ha qui els faça moure.)
A Santa Llúcia, un pas de puça. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal.

Connex:       A Nadal, un pas de pardal.

Ase d’Arcàdia, carregat d’or, i menja palla. Es diu de qui viu precàriament estant envoltat d’opulència.

Similar en castellà:         Al miserable y al pobre, la pena doble.
Similar en castellà, l’expressió:          Estar en una jaula de oro.

Ase de molts, els llops se’l mengen. (ase = ruc = burro)
Ase de molts, el llop se’l menja.
Bestiar de molts, el llop se’l menja. En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorantse o perdent-se.

Similars:     Tots al sac, i en sac en terra.
Molts pilots perden un barco.
Faena de dos, merda de gos.
Castellà:      Asno de muchos, lobos se lo comen.
Ganado de muchos, el lobo lo come.
Ovejas de muchos, lobos las comen.
Ovejas de todos, cómenla lobos.
Hacienda de muchos, la come el lobo.
El ganado baldío o de muchos amos, pronto encuentra al lobo.
La vaca baldía o de muchos años, pronto encuentra al lobo.
Unos por otros, la casa sin barrer.
A caballo ajeno, espuelas propias.
Connex en castellà:        Bestia prestada, mal comida y bien caminada.

dimecres, 14 de març del 2012

NEGAR

NEGAR 01

1.   a. v. tr. Declarar que no és verdader o real allò que algú afirma, suposa o pregunta.
          Negar l’existència de Déu.
          Va negar tota implicació en els fets.
          No pots negar l’evidència.
          No negue que m’agrada la cervesa.
b. v. tr. [esp.] [usat sovint abs.] No confessar, un acusat, allò que se li imputa.
           Al principi ho negava tot.
c. v. tr. [p. ext.] Renegar algú no admetent conéixer-lo o de tindre-hi relació.
           Sant Pere va negar Jesucrist tres vegades.

2.   a. v. tr. Dir que no a una demanda, no concedir, refusar.
          Els van negar el permís. Mai no li ha negat cap favor.
          Els va negar el pas per la propietat.
b. v. pron. Refusar-se, no consentir.
           S’ha negat a declarar.
           Es nega a qualsevol compromís.

NEGAR 02

1.   a. v. tr. Asfixiar per immersió en un líquid.
          Li posava el cap dins de l’aigua per negar-lo.
b. v. pron.
           Va salvar una criatura que es negava.
c. negar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua Neguitejar-se per dificultats que no tenen importància o no saber-se’n eixir.

2.   a. v. tr. Inundar, cobrir d’aigua.
          La riuada ha negat els camps.
b. v. pron.
           Els ulls se li negaren de llàgrimes.

3. a. v. tr. GASTR. Fer massa clara una salsa, posar-hi tant de líquid, que no arriba a lligar.
b. v. pron. GASTR.
           L’allioli s’ha negat.
4. a. v. tr. MOTOR En un motor d’explosió, provocar l’arribada d’un excés de combustible a la cambra de combustió que pot fer-ne difícil l’engegada o, si el motor és en marxa, pot parar-lo.
b. v. pron. MOTOR
           S’ha negat el motor.

dimarts, 13 de març del 2012

ARRAN DE

Arran de és una locució preposicional que, en sentit figurat, significa ‘com a conseqüència de’ o ‘immediatament després de’. Encara que arran i arrel tenen certa semblança fonètica, no hem d’utilitzar l’expressió *arrel de, que és un calc de l’expressió castellana a raíz de.
Per exemple 
La guerra va començar arran del cop d’estat (i no *arrel del cop d’estat); Arran de la incidència informàtica (i no *Arrel de la incidència informàtica), s’ha ajornat el termini d’inscripció.

Arrel de sí que és correcte en altres casos, quan conserva el significat primigeni d’‘arrel’.
Per exemple 
Per resoldre aquesta qüestió, cal anar a l’arrel del problema.

L’exemple següent il·lustra alhora el sentit correcte d’arran de i d’arrel de: 
Arran de les investigacions policials, van descobrir l’arrel de (l’origen de) l’activitat il·legal.

dilluns, 12 de març del 2012

BOXA

agafada, n f Falta que consisteix a subjectar l’adversari amb un braç o amb tots dos per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d’haver estat colpejat.
blocatge, n m Acció i efecte d’aturar un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari.
box!, interj; boxegeu!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre, després d’una interrupció, ordena als boxejadors que reprenguen el combat.
boxejador -a, n m, f; boxador -a, n m, f sin. compl. Persona que practica la boxa.
boxejar, v intr; boxar, v intr sin. compl. Batre’s a cops de puny d’acord amb el reglament de la boxa.
break! [en], interj; separeu-vos!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre ordena als boxejadors que posen fi a una agafada.
deixar fora de combat, v tr; noquejar, v tr Véncer el contrari per fora de combat.
espàrring, n m Persona que combat amb un boxejador per preparar-lo per a un combat.
grogui, adj Dit del boxejador que, a causa dels colps rebuts, es troba en un estat d’atordiment pròxim a la situació de fora de combat.
inferioritat, n f; fora de combat tècnic, n m sin. compl.; KOT, n m sigla Situació pròpia del boxejador que, a judici de l’àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.
jab, n m Directe d’esquerra molt ràpid i poc potent, donat sense impuls.
joc de cames, n m  Tècnica que consisteix a moure coordinadament les cames per conservar l’estabilitat del cos i mantenir la distància adequada amb el contrari, a fi d’emprendre un atac efectiu.
knockdown [en], n m; KD, n m sigla Caiguda a terra d’un boxejador per l’efecte d’un colp del contrari, després de la qual pot alçar-se abans que l’àrbitre acabe el compte de 10 segons.
out!, interj; fora!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre indica, quan ha acabat el compte de 10 segons, que un boxejador ha vençut per fora de combat.
stop!, interj; pareu!, interj sin. compl. Expressió amb què l’àrbitre ordena als contrincants que deixen de boxejar.
pilota de colps, n f Pilota grossa mantinguda a l’altura convenient per mitjà de suports elàstics, que s’utilitza en l’entrenament per a donar-hi cops de puny.
sac de colps, n m Sac ple d’arena, o d’un altre material de farciment, suspés del sostre, que serveix perquè un boxejador s’entrene a donar colps de puny per a aconseguir velocitat i força.
swing [en], n m Ganxo acabat amb una rotació, de manera que el puny queda en supinació i es colpeja la cara de l’adversari amb el metacarp.
uppercut [en], n m Colp donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

dissabte, 10 de març del 2012

LA FÀBRICA DE LES PARAULES

Si voleu jugar amb les paraules, cal que féu CLIC. Trobareu exercicis de barbarismes, de derivació, composició, habilitació, manlleus i neologismes.




Aquest material és una gentilesa de:





dijous, 8 de març del 2012

ELS IMPOSTOS

Impost: m. DRET Contribució obligatòria de les diferents classes socials i sectors productius a l'Estat per a fer cara a les despeses públiques.

Camp lèxic:
               taxes, arbitris, aranzels
                   impost sobre la renda.
                   ajornar i NO *aplaçar
                   terminis i NO *plaços
                   emplenar
                   base imposable i NO *base imponible
                   retencions a compte
                   quota líquida
                   cònjuge i NO *conyuge
                   càrrec
                   quantitat 

BALAFIAR

Balafiar v. tr. Malgastar, dilapidar. Gastar els diners malament, en coses inútils.
Dissipar (els béns propis o els que algú té a càrrec seu) amb despeses desordenades.
              Balafiar/dilapidar/malgastar la fortuna.