REFRANYS D’ANIMALS 22

Cada ocell, el seu niu se’l fa bell.

Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada moixonet, el seu niuet. Normalment, cada u procura tenir el lloc on viu net i còmode per a estar-hi a gust.

Similars:     On s’està millor que en casa?

Com a casa, en ningun lloc.

Cada moixonet, el seu niuet.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

A l’ocellet, no li toques el niuet.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Cada ocell el seu reclam.

Cada ocell la seua cançó. Cal proveir el mitjà adequat per a l’objectiu que es pretén o per al gust de cada persona.

Cada ocellet s’alegra del seu cantet. Cada u sol estar satisfet de les seues coses i de ser com és.

Similars:     Cada ocell troba el seu niu bell.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

Cada poble la seua llengua, cada ocell la seua cançó.

Cada ase s’enamora del seu bram.

Contrari: Ningun geperut es coneix la gepa.

Cada ovella, amb sa parella. (sa = la seua) Cal juntar-se amb els que són similars i afins a nosaltres: en fortuna,cultura, gustos...

Castellà:      Cada oveja, con su pareja.

Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell. (anyell= corderet, borreguet / vedell = joneguet, bouet) Per a ser feliç no calen grans coses.

Cada pardal fa el seu niu i cada camp vol un cultiu. Cada tros de terra té la seua composició química pròpia, per tant, no tots els camps poden produir el mateix.

Com: Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Similar:       Cada persona és un món.

Cada ratpenat busca el seu forat.

A cada ocellet li agrada el seu niuet.

A l’ocellet, no li toques el niuet. Cada u procura trobar el seu lloc en la vida o aconseguir algun objectiu, i quan s’ha aconseguit l’estabilitat o es té casa amb totes les comoditats, quasi ningú està disposat a canviar.

Similars:     Cada u en sa casa i Déu en la de tots.

Cada u en sa casa és rei.

Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.

Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.

Castellà: Bien está el pájaro en su nido.

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntes mai quant han costat. Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats.

Connex: De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, un per sos quefers.

Caldo de gallina té fama en medicina. Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible.

Similar:       El caldo de gallina ressussita els morts.

Similar en castellà: Caldo de gallina, a los muertos resucita.

Contrari en castellà: Cada día gallina, amarga la cocina.

Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol. Certament.

Similar: Els ulls fan la cara.

Cara de beat i ungles de gat. Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions.

Castellà: Cara de beato y uñas de gato.

Carn de cabra, carn amarga. Això diuen. El ben cert és que no en menja ningú.

Carn fina és un calamar i et pot emmascarar. Mai no podem tenir la certesa de com reaccionarà algú per educat que siga. (Els cefalòpodes expel·leixen tinta quan es veuen en perill.)

Similars:     Les aparences enganyen.

Similar en castellà:         Donde menos se espera salta la liebre.

Casa d’oronetes, casa de donetes. (oroneta = oreneta, orendella / doneta

= senyoreta, joveneta) Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat.