CABAL I CABDAL

CABAL

1. a. m. Conjunt de béns propis.

b. m. pl. Diners.

c. cabal de sang Bestiar, ramats.

d. cabal hereditari DRET Conjunt de béns i de drets d’una persona difunta considerat com a objecte de la successió per causa de mort.

2. m. METROL. Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

3. estar en el cabal seny Amb enteniment.

4. fer cabal Fer cas.

5. quedar cabals No deure res l’un a l’altre.

6. quedar cabals Revenjar-se.

CABDAL

adj. Principal, eminent, primordial

1. m. i f. HIST. Capitost.

2. m. HIST. Personatge d'alta categoria feudal.