Bella ploma, bell ocell. Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit.
Contrari: L’hàbit no fa el monjo.
Bels de maig, belets d’octubre. Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets.
Bé sap lo gat la barba que llepa. (lo = forma antiga i dialectal de l’article
el)
Bé es llepa el gat després de fart. És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera. (El gat es llepa sempre la barba quan acaba de menjar.)
Similar: El millor amic, prop del melic.
Castellà: Bien se lava el gato después de harto.
El buey suelto, bien se lame.
Bocs amb davantal, cabrits per Nadal. (boc = cabrot, cabró, mardà) Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat.
Bon ou, bon poll. Les coses més grans i aparents solen donar
Bou llarg i rossí redó. Són les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany significa que cal saber escollir les coses més idònies per al fi que es busca.
Bou solt es llepa com vol. Qui és lliure pot fer el que li apetisca.
Contrari: T’has casat, t’has cagat.
Quan un home es casa, lliguen un bou i solten una vaca.
Bou vell llaura dret.
Bou vell, pas segur.
Bou vell, ratlla dreta. Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses.
Contrari: Burra i burret no van drets al molinet.
Similars en castellà: A burro viejo, no le cambies el camino.
A buey viejo no se le saca paso.
Connex en castellà: Animales viejos, nunca cojos.
Bram d’ase no aplega al cel. (bram = bramul, veu del burro)
Brams d’ase no arriben al cel.
Brams d’ase no pugen al cel.
Brams d’ase no entren al cel. Els raonaments dels ignorants no són presos en consideració per qui sap més que ells.
Similars: A plors de xiquet i cants de pardal, si hi fas cas, quedaràs mal.
Cant de pardal i plor de bagassa, prompte passa.
A música de brams, contrapunt de garrotada.
Castellà: Maldición de puta vieja no llega al cielo.
A palabras necias, oídos sordos.
A chillido de cochino, silbido de matancero.
Similar: No ofende quien quiere, sino quien puede.
Similar en castellà, l’expressió: Escupir al cielo.
Contrari: No se ha hecho la miel para la boca del asno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada