COMPLIR i ACOMPLIR

Estos dos térmens solen confondre’s per la seua similitud i molt sovint se n’utilitza un en perjudici de l’ altre, que va caient en el desús.

Diguem que COMPLIR significa "ser conseqüent" (amb si mateix i amb els altres, o amb el paper assumit, la paraula donada, els preceptes morals no escrits). Del verb COMPLIR deriva l’adjectiu COMPLIDOR.

Diem que una persona és molt complidora quan no fa falta que li diguen què ha de fer, ni quan ni com, perquè ho farà perquè li naix i perquè considera que és com s’ha d’obrar.

Vegem uns exemples molt gràfics d’aplicació del verb COMPLIR i els seus derivats COMPLIDOR i COMPLIT per a comparar-los després amb el significat del verb ACOMPLIR:

• Este mestre de cases és molt complidor i no et deixarà  l‘obra per acabar.
• El meu Pere és molt complidor com a marit i com a pare.
• Ai quin xic més complit!: cada volta que em veu em dóna dos besos.
• Pots estar segur que si t‘ha dit que vindrà ho complirà, encara que siga amb el nas penjant
• Fill meu, tu complix sempre i seràs ben considerat.
• A qui complix, Déu el beneix.

ACOMPLIR, en canvi, té el sentit d’acatar; és a dir, complir obligadament, dit prompte. En realitat, s’ACOMPLIX una llei, una ordre, un manament, una sentencia, un precepte escrit... S’ACOMPLIX sempre alguna cosa per obligació física o moral.

Vegem-ne uns exemples:

• La present resolució s‘acomplirà en el termini màxim de deu dies.
• Les decisions del jurat les han d ‘acomplir tots els candidats.
• S‘han d‘acomplir les lleis tant si ens convenen com si no.
• EIs Deu Manaments van ser dictats per a ser acomplits.
• L‘administració és la primera que ha d’acomplir les lleis que ella mateixa promulga.

RESUMINT: Es COMPLIX per pròpia voluntat.

S’ACOMPLIX alguna cosa per obligació.