COMPTAT, COMPTABLE i COMPTADOR

Ací tenim tres adjectius que no hem de confondre amb els noms substantius de la mateixa família, que tenen al tres usos i significats.

Vegem primerament els substantius, ja coneguts, per tal de centrar-nos en els adjectius, que és el que ara ens interessa.

Sabem que la fórmula AL COMPTAT significa efectiu, diners líquids o diners en metàl·lic.

També sabem que UN o UNA COMPTABLE és la persona encarregada de portar els comptes d’alguna empresa o entitat.

I tot el món sap que UN COMPTADOR és un aparell que compta o mesura el consum o el pas d’algun líquid o gas; i, també, la persona encarregada de comptar els diners efectius, comptants i sonants, el metàl·lic, d’alguna empresa.

Ara bé, tornant als adjectius, que és el tema que ens interessa puntualitzar, diem que la molt coneguda fórmula A COMPTAR DE o DES DE és un gal·licisme ("francesisme") no gens recomanable, ja que en valencià tenim, de sempre, les nostres fórmules pròpies, que són:

COMPTAT és el participi passat del verb COMPTAR, i al mateix temps, com tots els participis passats verbals, fa el paper d’adjectiu. COMPTAT, en bona lògica, és allò que ha sigut comptat, allò que ja està comptat, correspon a un fet passat, consumat.

Mentre que l’adjectiu COMPTADOR és futurible, o siga que denota que pot ser comptat, que és computable o que comenca a comptar.

Aclarit això, apliquem els dos adjectius en diferents exemples per tal de deixar ben clar el seu ús i el matís de passat o de futur que els diferencia:

• Crec que això està mal comptat; faça el favor de repassar-ho.
• El termini de venciment és comptador des de l’1 de març.
• Repassada la factura i comptat l‘import, comuniqueu-ho al departament de comptablitat.
• S‘obri un període de deu dies naturals per a la presentació de pliques comptador des del primer dia de la publicació de l‘anunci oficial.

ESQUEMÁTICAMENT RESUMIT: COMPTAT denota fet consumat, mentre que COMPTADOR denota possibilitat o inici.